| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
UNIVERSALISME I CATALANISME
 dimecres 3/novembre/2010 - 04:31  605  5
Una vegada li van preguntar a Jordi Pujol quin era el món de CiU i ell va contestar una frase que és va cèlebre: “El nostre món és el món”. Jo crec que la pregunta era estúpida: quin ha de ser el nostre món, Mart? O el nostre món han de ser totes les galàxies?
Fa uns anys l’actriu i directora de cinema catalana Sílvia Munt va fer unes declaracions a un diari de Madrid en les que deia que el nacionalisme és curava viatjant. El cas és que jo hi estic d’acord: el nacionalisme – el pensar que el nostre país és millor que els altres – es cura viatjant. Per això els que hem viatjat una mica sabem que Catalunya no és un país millor que cap altre. Arreu hi ha bellesa, arreu hi ha vida i arreu hi ha mil aspectes per ser admirats. I, posats a ser crítics, sempre cal començar-ho a ser pel propi país, perquè és això el que ens permet millorar-ho.
Naturalment, quan la Sílvia Munt – que sempre ha estat molt progre – menystenia els nacionalistes no es referia a tots els nacionalismes. És referia al nacionalisme català i al nacionalisme basc. Vull dir que es veu que el nacionalisme espanyol, el francès, l’alemany, el rus, l’estatunidenc, el mexicà, l’italià, en norueg, l’anglés etc...no es curen viatjant. Es curen quedant-se a casa es veu. Ni idea de com es cura el provincialisme, si és que el provincialisme s’ha de curar, és clar. Perquè potser pels progres catalans l’universalisme dels catalans consisteix en ser provincià. Potser sí.
Dit l’anterior, la veritat és que a mi, personalment, això de l’universalisme se m’escapa una mica. Vull dir, de l’univers el món només és un petit planeta que un dia farà bum o sigui que o bé considerem que tots els terrestres, com a components de l’univers, som universals o bé considerem que cap terrestre, pel fet de no estar a tot l’univers, no és universal.
Si deixem les grandàries més o menys infinites de l’univers en pau i ens circunscribim al món, que és una cosa més concreta, el cert és que també em costa saber què és el que és mundial i el que no és mundial. Podríem dir que és mundial tot allò que passa al planeta i, per tant, tots seríem igual de mundials.
Podríem dir que no és mundial tot allò que no passa a tot allo que no passa a tot arreu del planeta i llavors gairebé res no seria mundial.
És clar que pot haver-hi la temptació de qualificar com a mundial allò que només és imperial. És pot dir que és l’anglés és un idioma mundial però és evident que – malgrat que sigui probablement la llengua que més gent sap parlar – la majoria de la gent del món ni el parla ni el sap. I el mateix podríem dir pel xinès, el castellà o la llengua que sigui.
No és que em preocupi massa ser universal, ser mundial, ser nacional, ser provincial o ser local, però em fa l’efecte que com més petita és la dimensió escollida, més concreta és. Vull dir que així com tothom és local – crec – saber qui diantre és universal – si no tothom ho és – és complicat.
Naturalment, l’anterior reflexió és bàsicalment cultural. Una resposta a aquells que ens miren amb menyspreu dient-nos que ells són universals i nosaltres aldeans. Felicitats per a ells per ser tant progres i tant galactics.
Jo sí que crec que hi ha una série de drets comuns a totes les persones. I també crec que progressivament hi ha d’haver una série de drets comuns a tots els animals i la resta d’éssers vius. Però això és una cosa concretíssima. Localíssima. Perquè que jo sàpiga el món i fins i tot l’univers no és res més que una suma de llocs concrets, no?
Quines entelèquies més bizantines, xaval!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Cabrero |
A la Sílvia Munt,
Wednesday, November 3rd 2010, 9:06 AM
d'arrels anarquistes, no cal que li diguis progre, benvolgut. Progre, en tot cas, és el fill de Déu a la Terra, l'Oriolet, que compta entre els seus mèrits ser el fill de Déu. Universalisme? Mirem els cognoms dels prohoms del nacionalisme i del catalanisme, i les seves relacions sociopolítiqueseconomiquesfamiliars. Amb alguna excepció, Catalunya és més nacionalisme que universalisme. I el nacionalisme és burgès, com tots els estudiants d'Història saben. Posats a triar, l'independentisme té moltes més connotacions universalistes que el nacionalisme.
|
|
manelg |
cosata de pair...
Wednesday, November 3rd 2010, 5:37 AM
costa de pair una mica el teu escrit d´avui,però ben estructurat com sempre i ben reflexionat a mi se m´ocurreix dir el seguent:
el concepte d´universalismes en politica es imposible crec jo,seria mes aplicable a termens tecnocratics o burocratics filosofics o emocionals fins i tot,ara jo crec que no per això una persona qué es consideri universalista te menys valor o raó que altre q esdevingui quasevol altre opció,per exemple la gent de creenpeace son mes universalistes q altres no? i crec bona part de raò acostumen a tenir.
un petit comentari en quant a la silvia munt i les declaracions que li atribueixes (suposso que certas) jo crec q te raó quant mes viatges i en el meu cas si ho fas a llocs on la vida és molt mes complicada que la que nosaltres tenim deixas d´esser nacionalista alemnys per estones,almenys és el que a mi em passa.La silvia munt va guanyar un goya amb un documental precios per cert que era una crida a qué es retornes el estatus i la propietat del pais al sahrauis que romanen exiliat a argel un documental preciós per cert.potser que el veieu es titula,layla.
per cert com ahir demanaves afinitats ideologiques jo et dire que he militat al psc 14 anys i hores d´ara visc desencantat de la politica però amb un ull possat a ella,en quant a la religió soc catolic no practicant per impossició,com quasi tothom a aquest estat.una abraçada company
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
