| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de pand
|
|
| |
...
 dissabte 26/abril/2008 - 03:54  482  7
Eren poques, les nits, passades en companyia i al.legria.
Eren poques, col•leccionables i col•leccionades, en un quadern de pasta marró deslluides.
Eren poques, i encara així, es mantenien amb el coratge suficient com per a creure en alguna cosa.
Sempre apareix el vent que ensorra els castells de cartes.
Ella deia que tenia paciència. Tenia paciència per a recollir les cartes, el set de copes, la sota d'espases, el tres de bastos.
Les recollia, les ajuntava, i tornava a créixer. Un castell fràgil, en un món fràgil, governat pels vents.
Mai vaig entendre el joc. Clar que tampoc vaig entendre mai la vida.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
