| |
SESSIONS PER HALLOWEEN (5)
 diumenge 31/octubre/2010 - 01:03  538  0
La quitxalla sempre volen ser protagonistes malgrat la seva innocència. Robert Mulligan va dirigir l’”Altre” (The Other, 1972) on va comptar amb els actors bessons Chris i Martin Udvarnoky en un fosc retrat de familia que a més d’un li posaría els pèls de punta. Però per families desestructurades, les que perden els seus fills a mans d’un segrestador pedòfil a “Perkins 14” (2009), títol inèdit al nostre país, i on els nens confinats en la foscor de la casa del captor fins a la seva mort, acaben convertint-se en éssers agressius i sense gota de sentiment, malgrat la calorosa acollida dels pares. No li passa a la nena de “Tideland” (2005), filla d’uns irreponsable rocker que, després de morir-se de sobredosi, en una abandonada casa al camp, ella comença a imaginar-se que està en un món fantàstic on els elements macabres i de conte de fades es donen la mà, com una Alicia en el Pais de les Meravelles perduda en la seva confusió, adversa a la crua realitat de la que no pot viure, sola i deixada de la mà de Déu.
La canalla més adolescent practicament no té cabuda si el gènere de terror els perfila com a joves sense un endemà que els obri els ulls al món adult. Ja ni tan sols poden aixecar-se del llit, pàmfils somiatruites, perquè el Freddy Krueger de “Malson a Elm Street” (Nightmare on Elm Street, 1984) i llurs continuacions, a part de la nova revisió estrenada aquest 2010, creu convenient que viuen millor en el seu infernal món.
Però els adolescents que s’ho passen bé son els d’ultratomba. Als qui els agrada sortir de nit. I qui no? No son els vampirs de “Joves Ocults” (The Lost Boys, 1988) un reflèxe de l’adolescent amb ganes de passar-s’ho bé fora de casa? Potser no s’ho passen tan bé en l’anterior i reivindicable “Els Viatgers de la Nit” (Near Dark, 1987) de Kathryn Bigelow. L’exdona de James Cameron ens planteja una pel.lícula de carretera on uns vampirs van de parada i fonda per carreteres desertes, amb la formula noi humà s’enamora de noia xucladora, malgrat les circunstàncies. I això dues dècades abans de la famosa saga “Crepuscle”. Però un film madur sobre la pubertat i l’efecte de viure eternament amb ella, amb forts dosis de crítica social, ho ressenya a la perfecció el suec Thomas Alfredson amb “Deixa’m Entrar” (Lat den rätte komma in, 1998) on recentment hem gaudit d’una més que aceptable relectura ianqui dirigida per Matt Reeves i que es projecta encara a les sales.
Però un cineasta que abordaba els temors de l’adolescent davant de temes tan recorrents com la sol.litud o la mort fou Don Coscarelli amb la revolucionària “Fantasma” (1978) germana gran del “Malson a Elm Street” i que va recollir un bon pessic de premis als Festivals on es projectava. El film va popularitzar un actor de cinquanta un anys anomenat Angus Scrimm, en la seva caracterització del funerari “Home Alt” i que, davant la sorpresa i horror, de l’al.lucinat adolescent protagonista, era capaç de carregar una caixa de morts amb una sola mà, en una de les sequències més impactats que ha aportat el gènere de terror als seus fans més adeptes. Als 74 anys Scrimm encara feia de dolent en les continuacions, més mediocres, d’aquest film de culte.
Perquè ja que anem per la tercera edat ho hauriem d’agafar en el contexte de l’actor en si, més que en el personatge; Boris Karloff (El Terror), Donald Pleasance (Sols en la Foscor), Vincent Price (El Club dels Monstres), encara ens espantaven a la seva avançada edat. Però son les dues àvies protagonistes de la producció belga “Àvies Rabiudes” (Les Mémmes Cannibales, 1988) que merèixen un reconeixement com a esbudelladores “noies d’or” amb ganes de fer mal als impacients familiars que clamen una quantiosa herencia però que, evidentment, elles no els hi ho posaràn fácil.
|
Contactes
Registra´t
