| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de cebeta
|
|
| |
SEGONES PARTS...
 diumenge 31/octubre/2010 - 08:07  1801  9
...no seràn bones.
Volcar-se en l’altre...és el que té...tot i no tenir grans esperances,en el fons s’esperen uns mínims.
I no es pot esperar res de ningú...
Però inconscientment,creus que si dones...alguna cosa rebràs.I per petita que sigui,davant l’incondicionalitat dels teus sentiments,serà vàlida i no tindrà preu.I et vas conformant...
Però no és just...necessites reclamar certa igualtat...i llavors és quan et topes amb una realitat que t’havien disfressat...i quan cau la disfressa,no entens i retreus: "què estaves fent?"...et sents menyspreat...estaves donant i no era bò...perquè agafar-ho i fer creure que sí que n’era?...perque el que has donat s’ho han emportat,ja no t’ho tornaràn.I és que el que s’han quedat és una part irrecuperable del teu cor.
Mala sort?...això no hauria de ser una loteria.
Hi ha coses que es veuen...i si no estàn bé,s’hauria de ser el suficientment honrat i assenyat per aturar-les,perquè es pot fer molt de mal.
Diuen que l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra...i arribats a aquest punt,tot i que pots ensopegar amb pedres semblants...no et pots permetre el luxe de tornar a fer-ho amb la mateixa,per molt que lluïs en el seu moment,i per molt pulida que et torni de nou i es possi als teus peus.Ja no hi confiaràs mai més igual.Sempre tindràs por.
Sembrar per recollir...potser el que es sembra tan sòls és bò per qui ho fa.I passen les ganes de tornar a sembrar el mateix camp.
Deu ser el canvi climàtic en molts cors...que malmet les collites.
www.youtube.com
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Titania |
Malgrat tens raó
Sunday, October 31st 2010, 1:21 PM
veuràs que aquella part del cor que sents que t'han pres, encara és amb tu. La sentiràs més petita, adolorida, temorosa, fins i tot ressentida, però anirà creixent i preparant-se (encara que tu no vulguis) per tornar-se a deixar prendre. I així una i altra vegada.
És el que passa per estimar incondicionalment, però no te'n penedeixis perquè el teu cor algun dia canviarà la por per la confiança (ens ho ensenya l'experiència), i quan t'aturis i miris enrere sabràs que has viscut amb plenitud, i això amiga, no ho pot dir tothom.
Una abraçada.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
