|
SESSIONS PER HALLOWEEN (3)
dissabte 30/octubre/2010 - 04:10 529 1
Més suggerències. A part del dia de Tots Sants, els llargmetratges terrorífics amb data assignada com per exemple Nadal i San Valentí no es poden comptar amb els dits de la mà… Tenim el “Divendres 13” (Friday the 13th, 1980), o la seva versió del 2009, i compte pels qui aneu de Colònies aviat,.. jejeje… “Noche de Paz, Noche de Muerte” (Silent Night, Deadly Night, 1984) on el Pare Noel reparteix llenya a cops de destral i escopeta; o també com una colla de senyoretes graduades celebren la festa de fi de Curs i ja de pas el de la fi de les seves vides a “”Siete Mujeres Atrapadas” (The House on Sorority Row, 1983); així com la cadena de bromes de mal gust que perpetren una colla de jovenets amb ganes de gresca a “Innocentada Sangrienta” (April’s Fool Day, 1986)…
Però una data que s’endú la palma és el 14 de febrer, dia dels enamorats, amb la producció canadenca “San Valentí Sagnant” (My Bloody Valentine, 1981), com la revisió en 3d que es va estrenar l’any passat; ens trobem també que hi ha “Un San Valentín de Muerte” (Valentine, 2001). En aquests films el nexe és en comú: grup de jovenets que al llarg del metratge aniràn caient com mosques sota les urpes d’un pertorbat, frustrat sentimentalment en la majoria desl casos, fet que despertarà els seus instints més assassins, com és el cas de “L’Assassí de Rosemary” (The Prowler, 1981). Hi ha un altre film, “La matança del Dia de Sant Valentí” (The St. Valentine’s Day Massacre, 1967), encara que en aquest últim cas, recreava el pla urdit per Al Capone per eliminar els seus contraris i fer-se amb el control de l’alcohol a Chicago durant els temps de la Llei Seca. Brillant exercici d’estil que dirigí Roger Corman, pare i creador del fantàstic barat però imaginatiu i que ens ha deixat perles com “La Dona Avispa” (The Wasp Woman, 1959), adaptacions d’Edgar Allan Poe com “La Caiguda de la Casa Usher” (1960), o la còmica “La Botigueta dels Horrors” (The Little Shop of Horrors, 1960) o una floristería passava a convertirse en una selva regida per una anorme planta carnívora de nom Audrey Junior. El 1985 Frank Oz dirigí una versió musical d’aquest film, i actors de casa nostra com Àngels Gonyalons i Pep Anton Muñoz el van portar als escenaris catalans.
|