| |
SESSIONS PER HALLOWEEN (2)
 dissabte 30/octubre/2010 - 01:18  526  0
A títol personal, en els moments més defallits, una bona pel.lícula de terror et treus tots els mals i ratllades mentals acumulades. I si no teniu res més a fer la vigilia de Tots Sants, un parell de pel.liculetes us treuràn la depressió de sobre.
Recordo Mossèn Ballarín, quan compareixia periòdicament en el programa de sobretaula de Maria Pau Huget “Com a Casa”, a tv3 fa una pila d’anys, va replicar que les pel.lícules de terror “feien mal”, després que el crític Álex Gorina, en la seva secció, anunciés que el film “Poltergeist” (1982) s’emetria a la cadena, sense escatimar en elogis al seu director Tobe Hooper, que havia dirigit films tan emblemàtics com “La Matança de Texas” (The Texas Chainsaw Massacre, 1974) i l’adaptació d’una novel.la de vampirs de Stephen King “El Misteri de Salem’s Lot” (Salem’s Lot the Movie, 1979), i interpretada per David Soul, el ros de la sèrie “Starsky i Hutch”. Evidentment, els excessos no son bons. Però tot i així la meva intenció en escriure aquest article es detallar-vos en aquests i altres films, com a mode suggerent per si us ocórreix quedar-vos a casa i gaudir-los, ja sigui per qualsevol via.
Perquè dins de les tradicions del “Halloween” hi ha el de quedar-se a casa a mirar la televisió si la intenció no és la de sortir. Així ho fan els nens i la cangur protagonista d’un altre film de John Carpenter “La Nit de Halloween” (1978), mentre el psicópata els assetja desde l’exterior. No cal dir que aquest film va generar una franquicia de gairebé una desena de títols relacionats amb un assassí psicópata, a excepció, curiosament, de la segona sequela de la saga, “Halloween III; el dia de la Bruixa” (Halloween III; Season of the Witch, 1983) on els productors executius i guionistes apartaven el dolent que mai moria i implicaven una trama on hi apareixia de tot; màscares assassines, robots i alienígenes revestits d’humans que experimentaven amb fragments de roca d’Stonehengue per urdir amb el pla letal d’acabar amb tota la humanitat. El film ressenya, curiosament malgrat el rocambolesc argument, una brutal crítica contra el consumisme en dates assignades. De la mateixa manera que una altra cinta de Carpenter, i per mi la seva obra mestra, “A la Boca de la Por” (In the Mouth of Madness, 1994), on un escriptor supervendes desapareix però que el detectiu que investiga el seu parador sospita que no és més que un truc propagandístic a fi de multiplicar les vendes de la seva última novel.la de terror d’estil lovecraftià… I massa real. “En la Boca de la Por” és un regal, molt ben argumentat, als ulls dels amants de la paranoia. Un clàssic com n’hi ha pocs.
|
Contactes
Registra´t
