| |
sense fronteres
 dissabte 30/octubre/2010 - 11:33  514  0
sota l'arbre de la perdició, estaves tu penjant d'un sol fil, la vida ja et deixava enrera, la força d'aquell rabet era el que et mantenia en mi, pero un dia de tardor trist i doloros, et vas despendre i fer un viatge al buit, emportan-te amb tu el meu cor, em vas deixar sense anima sense sentiments i sense res, ja que tu eres una dolça minsa flama de llum que donava caliu a la meva vida, et vaig prometre un bes i no vaig tenir prou temps per assolir tal fet, aixi que es perdra en el oblit sense saber de veritat si el meu amor era amb tu.
cada cop que pensi amb algu , ho fare amb tu, ja que vas somriure a la vida,l encara que et fumes un punt a peu, vas resistir vas lluitar, vas cultivar la nostra amistat, ja quan el fruit era madur, ningu el va agafar, per por de perdre el mes bonic, es a dir, el teu encant, el teu amor, per a mi m'ha dolgut no poder compartir mes, pero gracies per ser tu per existir i estar en el fons del meu cor fins que digui prou el meu record intens
|
Contactes
Registra´t
