| |
SESSIONS PER HALLOWEEN (1)
 dissabte 30/octubre/2010 - 11:31  501  1
La nit del 31 d’Octubre a l’1 de Novembre sempre l’hem coneguda com la vigilia de Tots Sants i els dies que els envolten els amanim aquí amb la tradició de menjar castanyes i panallets a cor què vols, amb rajolinets de moscatell i mistela, tradició que sempre l’he considerat un aperitiu als massapans, polvorons i torronets guiats pel vi i cava de les festes de Nadal, Cap d’Any i Reis.
És normal que ens haguin exportat des dels Estats Units per l’atractiu del seu contingut folclòric, aquesta tradició d’origen celta (el setanta per cent de la seva població prové de la República d’Irlanda que fugia de la plaga de l’escarabat de la patata que va cobrir de fam tota l’illa, a la meitat del segle XIX). L’autèntic origen doncs és irlandés, defugint de l’esplendorositat gòtica que han revestit els nord-americans els darrers anys, escurant carbasses a mode de làmpares, disfressant a la canalla per espantar al veinat amb el joc del “truc o tracte”, mentre a l’espera de les seves agradables visites, amb la gentil.lesa de trobar-te a la porta un grupet de petites bruixes, vampirs, zombis i demès… t’asseus al menjador de casa i et poses a mirar pel.lícules de terror que emeten en sessió contínua els Canals de televisió d’allà… Aquí a Catalunya, estem a punt d’assolir en l’aspecte televisiu, cotes més horroroses dins de la graella de la programació que ens ofereixen. ¿Perquè sessions nocturnes de cinema terrorífic quan ja tenim les vint-i-quatre hores del dia una donota d’ulls desorbitats, de nom Belén, que va sentenciant de forma automática que per la seva filla mataria?… Al costat d’ella, sincerament, un gegant amb brut davantal de carnisser i cobert amb una màscara de hockey tot desfogant la seva fura diabólica amb el ronroneig d’una motoserra entre mans queda pràcticament, i perdoneu l’expressió, com un gilipolles.
Però prefereixo sessions cinematogràfiques amb alienígenes, morts vivents, íncubes i psicòpates de camping gas a l’ego d’un personatge real assegut en un plató, que es fa dir “princesa del poble” i que crida l’atenció als disbaratats sondejos de, per si algún dia, es dedica a la carrera política quedant com a tercera força, fins i tot abans d’aprendre a llegir… L’arribada de l’Anticrist a la Terra, com el de la pel.lícula “La Profecia” (The Prophecy, 1976) quedaría al seu costat, com un avorrit i desaparcebut passeig de diumenge a la tarda. Doncs abans de “la princesa del poble” jo prefereixo “El Princep de les Tenebres” (Prince of Darkness, 1987), genial llargmetratge de John Carpenter on Religió i Ciència es donen la mà per combatre les forces del Mal representades en un posseït indigent interpretat pel cantant Alice Cooper.
|
Contactes
Registra´t
