|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de Gorriak
|
|
|
Per tu, ara i sempre!
divendres 29/octubre/2010 - 09:51 1346 4
Mil i una paraules surten de dins meu però els sentiments què e sentit aquests 2 dies han estat impregnats per moltes emocions diferents, nostàlgia, nerviosisme, felicitat, però sobretot tristó, tristó de no veure’t, de no tocar-te, de no sentir-te, de no notar-te. Han passat 7 anys però encara et recordo com si fos ahir, aquella trucada de telèfon en va canviar la vida.
Vas marxar sense dir adéu, l’únic què sento ara mateix són les meves llàgrimes què cauen pel meu rostre i el cor encongit, un neguit de no poder expressar-me i no pogué rebentar, pk en el fons, ja ho tinc superat, ja visc sense tu!
Ahir vaig anar a sopar amb els teus pares, en Pep i la Mar, m’encanta anar a sopar amb ells hi explica’ls-hi la meva vida, es com si t’ho expliques a tu, realment són moments d’alegria, però al tornar a casa i saber què tu no hi ets em venen sentiments de nostàlgia, però se què et porto dins meu. Moltes vegades me preguntat si estaries observant-me, m’encantaria saber què penses, si estàs orgullosa de mi, visc el dia a dia, però hi ha moments com ahir i avui k no puc evitar alguna llàgrima pensa amb tu! ... encara no aconsegueixo entendre el perquè?
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
Terros |
Anims xiqueta i endavant...
Saturday, October 30th 2010, 6:48 AM
Ho senc Gorriak, aixo es una cosa que ho tindràs que portar dintre tota la vida, son ferides que mai acabaran de tancar-se. Jo no ho puc comprendre ja que no en tinc cap tan fonda.
Gorriak, riu, balla, canta, passat-ho mol be, aprofita el moment i quan tornen a tu els fantasmes del passat plora, doncs cada vegada tinc mes clar que açò es la vida .
Una abraçada mol tendra d'un amic que t'aprecia i t'estima tal com ets.
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|