|
“LADRAN, LUEGO CABALGAMOS” O PER QUÈ ESPANYA NO CANVIA EL SEU SISTEMA ELECTORAL?
divendres 29/octubre/2010 - 03:03 557 3
Va haver-hi una època de la meva vida en la que jo intentava llegir cada setmana un diari de dreta i un diari d’esquerra de Madrid. Em semblava essencial saber com pensava la gent de la metròpoli per a fer-me una bona composició de lloc. Però així com “El país” encara el continuo llegint – és un gran diari europeu – no aconsegueixo trobar un diari de Madrid conservador o liberal llegible. “El mundo”, “La razón” i “ABC” són publicacions delirants en les que no només no és pot aprendre res, sinó que, en acabar de llegir-los, odies els espanyols. I jo no vull odiar ningú. I menys els veïns. Massa feina.
Amb la ràdio –que jo només escolto als taxis – em va passar el mateix: quan escoltava Jiménez Losantos, Martín Ferrán i companyia en queien els collons a terra. No perquè fossin espanyolistes sinó perquè, primer, deien uns mentides que insultaven la inte.ligència i, segon, generaven odi. Aquesta gent de debò pensa que l’odi unirà sentimentalment Espanya? Normalment la gent quan s’odia es separa, no?
Ara veig que a la televisió passa el mateix. La majoria de les televisions privades serveixen uns debats – que de debats no en tenen res perquè tothom pensa igual – delirants. Qualsevol persona mitjanament culta sap que el que diuen és mentida, que en contes de formar o d’informar, deformen i basteixen una ignorància que és difícil que doni cap bon fruit per la convivència entre ciutadans de l’estat espanyol.
Jo pensava que això només passava a Intereconomía, programa que un dia vaig veure i vaig tenir la sensació que a la gent l’alcohol que anava bebent cada vegada li feia desinivirse més i dir més tonteries. Tonteries rabioses i impresentables com les que li van dedicar a la consellera Geli a qui van dir que era una guarra, una puta i no sé quantes més. Un nivell impresionant.
No sé com m’enganxo a un debat de VEO i ja hi tornem a ser. La cosa va en que els espanyols han de decidir entre il.legalitzar els partits nacionalistes o reformar la llei electoral per tal que els partits nacionalistes no tinguin representació.
Pel que fa a ilegalitzar els partits nacionalistes – periférics, s’entén – val a dir que el Congrés dels diputats ja va il.legalitzar Herri Batasuna o sigui que poca conya. Però suposo que algun cap pensant de Madrid sap que si s’ilegalitzéssin els partits nacionalistes el nacionalisme català es menjaria Catalunya. Als caps pensants de Madrid ja els hi va bé que les coses estiguin com estan que, d’altre banda, són més o menys homologable als altres partits europeus.
Canviar la llei electoral vol dir que, en comptes d’haver circumscripcions provincials, hi hagués una sola circumscripció estatal. Això a qui beneficiaria? Als partits d’àmbit estatal, és clar. Ara bé, això té un perill per Espanya i és que els partits nacionalistes perifèrics es quedarien amb tota la representació d’aquestes periféries i, a més, es radicalitzarien.
Però bé, tot això és opinable. Hom pot pensar que seria més just o menys just o el que sigui. El que no s’hi val és a dir mentides, que és el que va fer – no un tertulià – sinó el presentador del VEO. El presentador del VEO va dir que un diputat del PNB val 50.000 vots, que un de CiU val 70.000, que un de la Rosa Díez val 300.000 i que un d’Izquierda Unida val 400.000.
Curiosament no van dir quan val ni un diputat del PP ni un diputat del PSOE i, el perquè, és senzill: el programa és del PP – el qualificatiu més amable que rebia Zapatero era inútil – i, com tothom sap, el PP treu més vots a les zones rurals que a les urbanes. I les zones rurals estan hiperrepresentades respecte de les zones urbanes. És a dir, que probablemes haguèssin hagut de dir que al PP un diputat li costa 100.000 vots i al PSOE 150.000 i, és clar, això no interesa.
Però la llei electoral no la canviaran. El perquè és molt senzill: sobre tot no li interessa al PP, però tampoc no interessa al PSOE. Podria ser que si es canviés, els nacionalistes periféric fossin més marginals però, a banda que es radicalitzarien, això faria créixer opcions de govern alternatives al govern espanyol i, a més, els partits de l’espectre ideològic espanyol homologables amb els europeus – PSOE i PP – en comptes de pactar amb CiU, ERC, PNB o els canaris – que no deixen de ser partits que reflexen també l’espectre central homologable als grans partits europeus – haurien de pactar amb partits extremistes: Rosa Díez i Izquierda Unida.
Això no només radicalitzaria el malestar territorial, que avui és purament dialèctic, sinó que donaria a aquests partits unes possibilitats que avui és evident que no tenen. No crec que el PP estigui gaire interessat en que el partit de la Rosa Díez creixi, ni que el PSOE estigui interessat en que creixi Izquierda Unida.
O sigui que aquesta amenaça per part d’alguns populars i d’alguns socialistes no té cap credibilitat. Els polítics seran el que siguin però rucs no són.
I, com diu el Quixot: “Ladran, luego cabalgamos.”
|
|
_Alfons_ |
De totes formes
Friday, October 29th 2010, 3:45 PM
Aquesta llei electoral és tan bona que no es canvia per a Catalunya, tampoc. Així es poden mantenir els privilegis: un diputat costa molts menys vots a la "província" de Barcelona que a la de Tarragona. I, és clar, a Barcelona podem aconseguir finalment la sociovergència.
Que és a on anem, oi ? Perquè el CAC no permet cap mena de publicitat política als grups extraparlamentaris. Al capdavall, la Independència no beneficiaria a aquells que han crescut gràcies a la butxaca del Millet... i no em refereixo només als que han sortit als diaris sinó a aquell senyor que es va fer una casa a Sant Just usant de constructor l'amo de l'hotel del palau... és un senyor que presideix el govern ara mateix, oi ?
La sociovergència necessita aquesta llei electoral per tapar unes quantes vergonyes. I la resta de socis del tripartit per no haver de quedar a deure favors que encara s'estan pagant.
Gran acord, mantenir la llei electoral espanyola a Catalunya, quan se n'havia pogut fer una de pròpia. Ells sabran per què.
|
|
|