| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
LA MONTSERRAT TURA
 dimecres 27/octubre/2010 - 09:37  636  7
“Cada català sent el seu vincle amb la nostra nació a la seva manera. En el debat polític molts cauen en la temptació de creure que el seu vincle és perfecte i únic. A mi m’agrada la riquesa de sensacions de pertinença que s’han creat amb el temps. Alguns vincles han canviat per fets concrets, però no m’atreveixo a dir quin és el millor, i molt menys a afirmar que el meu sigui l’adequat.
Us puc explicar que el meu compromís per Catalunya està vinculat a tots aquells que, diàriament i amb molt d’esforç, intenten fer funcionar les petites empreses d’aquest país i, malgrat la crisi, aposten per la qualitat i es preocupen pels seus treballadors; a aquells que no deserten dels barris amb problemes i ajuden a la seva regeneració; als que fan possible la seguretat; als que saben que l’ocupació és el primer pas per a la igualtat d’oportunitats i són conscients, per tant, que l’atur és el gran problema a combatre.”
Montserrat Tura
Una vegada, parlant amb el president Pujol, li vaig dir que en Xavier Casas – regidor de Sanitat i del districte de Ciutat Vella – era un gran regidor, una persona d’una gran eficàcia i que havia contrubuit molt a fer avançar el districte i que el nostre regidor de llavors, l’Antoni Miquel – l’anxoveta – dels Sírex, a banda de cantar “La escoba” i no sé que més – jo mai no he seguit els Sírex – no li arribava a la sola de la sabata. El president Pujol em va contestar una cosa que va fer que la meva admiració per ell fos, a partir de llavors, molt més matissada. Em va dir: com millor ho faci, pitjor enemic. Ho sento però jo no ho veig així.
També recordo que cada vegada que començàvem una campanya electoral en Miquel Roca ens deia: des d’ara fins el dia de les eleccions teniu la consigna de no donar la raó en res als nostres adversaris, si algú ho ha de fer ja ho farem nosaltres. Ho sento però jo no ho veig així.
Jo ja entenc que les coses no es veuen igual des de la trinxera de la política activa – en que es movíen Pujol i Roca – que des de la reraguarda de la política amateur en la que jo em movia. Jo ja entenc que un polític professional ha de donar consignes clares als seus seguidors i als seus votants, malgrat que la realitat sigui complexa i plena de matissos.
Jo ja entenc que pel catalanisme polític és essencial governar el màxim d’institucions del país per tal d’avançar en el benestar dels catalans i la sobirnania i que qui està dins d’aquesta maquinària no pot estar per romanços i que com o bé guanya o bé perd, no pot veure amb bons ulls que un soldadet vulgui fotre-hi cullerada.
Però jo, tot i que he estat apuntat a moltes associacions i pertanyo a CDC des de molt jove, sempre he sigut molt individualista i totes les disciplines alienes a la meva indisciplina caòtica sempre m’han costat de seguir. En el fons jo sé que tinc una ànima anarquista i que si sóc liberal només és per pur pragmatisme, per pur egoisme si voleu.
Per a mi ser persona és més important que ser català i ser català és més important que ser de CiU. Això vol dir que jo mai secundaré una política que no respecti totes les persones que viuen a Catalunya i que no les ajudi a viure dignament. I també vol dir que, a l’hora de valorar els polítics, procuraré fer-ho més des de la perspectiva de país –naturalment des de la perspectiva de país que jo tinc, que no deixa de ser discutible- que no des de la perspectiva de partit. No és quelcom nou: és quelcom que ja va fer Prat de la Riba i, fet i fet, el mateix Pujol malgrat les seves desafortunades paraules sobre el regidor socialista Xavier Casas.
El cas és que entre els polítics socialistes catalans que jo he admirat Xavier Casas no ha estat l’únic. Narcís Serra sempre m’ha semblat el polític català més important d’ençà de la mort de Franco després de Jordi Pujol. I després ve en Pasqúal Maragall que també ha estat un polític de primer ordre. A segona fila venen homes com Joaquim Nadal, Ernest Lluch, Antoni Castells i la pròpia Montserrat Tura.
Finalment, crec que s’ha de reconèixer que els socialistes, a l’àrea metropolitana de Barcelona, han tingut una série de batlles excel.lents: des de José Montilla fins a la pròpia Montserrat Tura, Xavier Bustos, Manuel Royes etc... Crec que totes aquestes persones – i més que em deixo – i les que estaven darrera seu han servit excel.lentment al seu país i com a tal se’ls hi ha de reconèixer més enllà d’un partidisme injust, grotesc i miserable.
Per tot l’anterior, me n’alegro que la Montserrat Tura sigui la número dos de José Montilla a la llista dels socialistes. De fet, així com penso que el millor pel país que podria fer Montilla seria tornar a ser batlle de Cornellà – fou un batlle superlatiu -, penso que la Montserrat Tura és una persona óptima per tal de liderar els socialistes catalans.
Val a dir que és tan óptima que Montilla la va voler deixar fóra del govern però no s’hi va veure en cor. Ja se sap que una de les tasques dels polítics quan han arribat al poder és mantenir-lo i, per mantenir-lo, no només han de conservar els electors, sinó que han de transformar en cadàvers polítics a tots aquells que els hi fan ombra i aspiren a substituir-los. En 23 anys Jordi Pujol en va deixar una extesa que Déu n’hi do. El més cèlebre fou Miquel Roca, però n’hi van haver molts més, des de Vidal i Gayolà fins en Joan Maria Pujals.
Però Montserrat Tura va saber tocar els suports que fossin i Montilla la va acabar nomenant consellera de Justícia, Que Montilla tregués a la Tura del Departament d’Interior – on havia fet una feina esplèndida, segur que massa esplèndida pels interessos personals de Montilla – i fes conseller d’Interior a Joan Saura demostra fins a quin punt Montilla va preferir salvaguardar els seus interessos personals no ja als interesos nacionals, sinó als propis interesos de partit.
A vegades m’agrada fantasiejar en el govern que jo faria si fos president de la Generalitat. El govern, és clar, seria de CiU però Montserrat Tura seria consellera del Departament d’Interior malgrat que tingués carnet del PSC – PSOE. No veig el perquè aquestes coses ara no es poden fer. Si Prat de la Riba va fer “conseller” d’ensenyament a Rafael Campalans que era socialista perquè era la millor persona en aquest àmbit, a mi m’agradaria que l’Artur Mas fes el mateix.
I no només la Montserrat Tura: l’Alfons López – Tena, en Joan Carretero, en Joan Piqué, la Manuela de Madre i, no sé, suposo que buscant, buscant suposo que algú trobariem fins i tot a ERC i IC, encara que ara mateix ningú no se m’acudeix.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
sinn3rboy |
La Tura treballa per...
Thursday, October 28th 2010, 5:14 AM
...un partit que nega el dret a fer ús de la llengua catalana al congrés i a les institucions europees; el mateix partit que impedeix el reconeixement de les seleccions esportives catalanes; que manté -i fins i tot fa créixer- l'expoli econòmic contra Catalunya; que permet que l'estat envaeixi constantment competències de la Generalitat; que desprecia la voluntat del Parlament i del poble català sobre l'Estatut, etc...
La Tura té origens catalans, però sempre ha estat una espanyolista i botiflera.
Dit fa poc per la Tura: "Espanya serà federal o no serà"...Hàhàhàhàhà! A Espanya encara riuen...
"Montserrat Tura ha rebutjat que les administracions públiques col·laborin en les consultes [per a la independència] com la que es preveu fer a Barcelona el pròxim 10 de juliol".
Quina demòcrata i catalanista més estranya...!
En quant a "l'eficàcia" dels "socialistes" que s'esmenta, la seva mesquinesa contra Catalunya, i la seva corrupció (i el que falta per destapar) parla per sí sol.
CABRERO:
1) Parlar de dreta i esquerra, avui dia, ja no té sentit...: els partits polítics no tenen ideologia ni programa, només discurset.
2) L'ERRATICA ja ho diu: la independència és quelcom bó en si, no un objectiu. És un mitjà, una eina, per aconseguir altres coses, o millorar les que es tenen.
|
|
vetera |
Estic a les antípodes teves
Wednesday, October 27th 2010, 1:32 PM
Persi, em considero també com tu i abans que de dretes o d'esquerres, català, catalanista i conjecturalment, espero, tot que ho sóc des de molt jove, independentista, i analitzo les accions dels polítics sempre primer des d'aquest punt de vista, catalanista/no catalanista, (admeto la subjectivitat), i cap dels polítics socialistes que has esmentat i també alguns del altres, passen l'examen, són el que jo definia en un article meu de fa uns dies, els panxacontentes. Avui estic a les antípodes teves.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
