No ets més que un ventall de sentiments sense destí. La teva respiració segueix un camí que no troba punt concret on aturar-se.
Perquè? Perque els sentiments són tan efímers que quan et dones conte, ja no hi són.
Per això els teus suspirs s'ofegen en silenci.
potser... el podem omplir de paraules... o de sentit.
El silenci... ens retroba amb nosaltres mateixos... i si nosaltres no estem prou bé.. ens pot resultar asfixiant... però no per ell... que només és "no so"... sinó per nosaltres... però no per nosaltres... sinó perquè ens trobem cara a cara amb els nostres pensaments... amb el nostre discurs interior. Potser... hem de revisar aquest discurs... i plantejar-nos si seria convenient canviar-lo i trobar-ne un altre que ens faci estar més en pau.
I aleshores... poder gaudir del silenci.
els sentiments es algo tant relatiu... quant xerrem de sentiments pot ser tant per algo bo com per algo dolent...
No pots dir "sentiments" i que la gent t'entengui si estas malament o be.... pero si que coicidim que quant algú parla de sentiments es perque el seu estat d'anim o esta baix, regular o alt... i aiçò comporta o tristor o felicitat...
RECORDA!: la felicitat es un estat de la ment ! buda està dintre teu, no pas fora