| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de cebeta
|
|
| |
AUTOCRÍTICA
 dilluns 25/octubre/2010 - 05:50  1917  6
Sí,cada dia més.
Perquè s’han de reconèixer els errors,les debilitats,les limitacions...
Perquè si ho apliquem als sentiments,benvolgut Veterà,una repeteix el mateix un cop rera l’altre...perquè en els sentiments tot i aprendre la lliçó,prendre’n apunts...s’és com s’és.
I s’intenta canviar certes actituds,marcar territori,fer-se valer...però si la naturalesa marca ser com s’és...així serà perquè així ha de ser.
I m’autofustigo,sí,Ellesmera,perquè me’n faig creus i lluito contra mi mateixa i aquesta naturalesa fràgil i servicial...voldria ser molt més forta,més dura,però amb petits actes de contricció com aquests em retrobo amb mi mateixa i em reconec com el que sóc...a molts ulls,als meus mateixos més d’un cop i de dos...molt genuïna,però molt patètica,també.Sempre m’acabo demanant perdó a mi mateixa.
I amb aquesta terrible sensació clavada a l’ànima,deixes enrera el camí fet per començar-ne de nous...i penses "mai més"...però no,sempre acabo repetint els mateixos esquemes,tard o d’hora.
I no em sento més víctima que ahir ni que demà...jo m’ho guanyo,jo m’exposso.
Evidentment,n’han tret profit.
També podria plegar...però tan sòls seria una intenció.
No sé dir "no"a qui estimo,encara que això em supossi baixar a l’infern i cremar-m’hi.
www.youtube.com
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
vetera |
Ets com ets!
Tuesday, October 26th 2010, 4:30 AM
Ets molt sensible, ho intueixo, ets així i crec que ho seguiràs sent. Et tocarà patir, forma part del pack de la teva personalitat. La vida endureix i de mica en mica relativitzaràs les coses i patiràs menys, però pensa que també té avantatges ser com ets, et fa viure més sovint i més intensament les emocions més quotidianes, la lectura d’un poema, escoltar una música, gaudir d’un paisatge, l’amistat, i estimar, encara que et deixi vulnerable.
Ves-ho assumint Cebeta, ets com ets per allò que no és bo, però també per allò que ho és. De mica en mica aprendràs a relativitzar els primers i gaudir dels segons.
Una abraçada
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
