|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de cebeta
|
|
|
DEPENDÈNCIES
diumenge 24/octubre/2010 - 09:36 1724 6
Tothom s’agafa a algú o a alguna cosa per fer el camí més planer.
I tothom,tots,ens podem equivocar,no encertar-la.
I hi ha vegades que veiem,sentim,notem que no és bò,però tot i així ens deixem portar,sacrifiquem, per la por a que se’ns trenquin certs esquemes que ens hem creat i als quals ens hem habituat.Perquè crèiem estimar...perquè crèiem
en l’incondicionalitat...i hem donat la mà i ens han agafat el braç.
I després de la tempesta,ens maleïm i maleïm.
I després del fracàs,ens jurem i perjurem.
I després de tot plegat...fas autoanàlisis i arrives a la conclussió de que téns tanta responsabilitat com l’altre,doncs t’has deixat portar,t’has deixat anul.lar dia rera dia,has permès,has estat tolerant...en el nom de l’amor incondicional.
Has donat i no rebies...no el suficient.
Ho vèies...però ho assumies perquè crèies estimar.
Crec que no es pot pretendre estimar sense saber-se estimar primer a un mateix,fer-se valer donant,però rebent el que necessita...doncs si no és així supossa més dolor i més retrets quan van maldades...i sentir-se patètic.
www.youtube.com
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
vetera |
Autocrítica?
Monday, October 25th 2010, 1:26 PM
Intentant racionalitzar, penso que l'autocrítica, en general, és bona. Pot servir, dic pot, per coneixes un mateix i esbrinar perquè ens passa els que ens passa, el que no estic segur és si més enllà d'això serveix en el terreny dels sentiments, per alguna cosa més. Crec que tots tornem a caure en la mateixa pedra. Les experiències anteriors només serveixen, en el cas d'haver estat doloroses, per enfortir-te a canvi potser de perdre sensibilitat i entrar esporuguit en d'altres relacions.
|
|
sulkygirl |
*****
Monday, October 25th 2010, 6:18 AM
Fa temps vaig reflexionar sobre la incondicionalitat també. A dia d'avui no crec que sigui bona, ningú es mereix un amor incondicional a menys que el que rebem també ho sigui, i si és d'aquesta manera ja deixa de ser-ho. Tots tenim un límit i el sacrifici i l'estimació hauríem de mantenir-los per darrera d'ell, per restar a resguard, encara que hi hagi gent que ens faci sentir que tenim l'obligació de sacrificar-nos més, llavors, de ben segur que no han fet l'esforç d'aturar-se a pensar en nosaltres i en les nostres necessitats. Sovint son persònes tòxiques que exigeixen per damunt d'allò que son capaces d'oferir, i el millor és, quan te'n adones, tocar el dos ben de pressa! Potser l'amor incondicional només el mereixeria un mateix.
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|