...quan varem aprendre a dir-les sense coneixement...?
...qui ens va dar el no-coneixement per utilitzar-les com a pedres que es llencen en un estany...?
...es la manca de la consciència del sentiment i coneixement orgànic de les emocions...
...som quimeres nihilistes fent apologia de tendres paraules per sacrificar-les a l’altar suprem de l’ego mes absolut...
hi estic d'acord, és com sagnar a poc a poc aquestes paraules quan es diuen sense sentir-les, com un sacrifici lent de significat. A més que no hi ha res que fagi més mal que saber que algú que t'estimes te les diu sentir-les.
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't