| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de erratica
|
|
| |
retall de tramuntana VI
 dimarts 19/octubre/2010 - 05:27  1707  6
Començava a decaure el sol i s’havien pres els dos capuccinos que els havien refet d’aquella fresca que deixava la tramuntana al seu pas, i tot i estar a recer, l’ombra d’aquell lloc feia notar la fresca d’aquella tarda en aquell racó de l’est del país.
_Anem?
_a Santa Creu?
_si clar
_Saps que no hi he estat mai?
_No pot ser!, tota una vida aquí i.... si es que sempre has estat una guiri.
Això de petita la feia enrabiar molt, però ara va deixar anar una riallada i va dir_ potser t’hauré de donar la raó.
Mai s’havia aturat a mirar detingudament els vestigis del poble de Santa Creu, la seva ermita es veia des de la carretera i sempre havia pensat que un dia hi pujaria, però Sant Pere de Rodes tenia el magnetisme preferent i de tornada a l’aparcament sempre l’havia pogut la mandra i el pensament de: un altre dia hi aniré.
Abans de pujar les petites escales que menaven al poble es van seure al pedrís que acompanyava l’escala. I en Manel la va mirar
_els anys t’han fet diferent.
_si mes vella
_no siguis idiota
_doncs ja em diràs on és la novetat, clar que soc diferent, si no fos així ja podria anar buscant una corda i un arbre. La última vegada que devíem parlar no tenia ni dotze anys.
_si això ja ho se, potser el que vull dir es que en el meu imaginari, quan et vaig veure a l’enterrament del teu oncle vaig transportar aquella nena a l’edat adulta i ets tant diferent!
_vols dir que soc tant diferent?
_Potser no estic acostumat a que m’escoltin, o potser no estic acostumat a la teva naturalitat.
Ella va callar uns segons. Naturalitat? Si algun dia em donaran el Goya, portava més d’un dia esforçant-se per ser natural, no estar cohibida i no semblar tampoc que estava passat els millors moments de les últimes setmanes. És volia mantenir entre la calidesa de l’amistat i la fredor que hauria de marcar la distància oportuna. Mentre pedra a pedra el seu desig es feia cada vegada més complex d’ocultar.
Una petita rafega de tramuntana va fer esgarrifar l’Aïna.
_Tens fred?
_Una mica, si no ens afanyem haure d’anar a buscar el jersei al cotxe.
_No vull que ens afanyem. Va dir en Manel. I es va aixecar i va baixar al pàrking, sense dir res.
L’Aïna se’l mirava sense poder esborrar un somriure_Canvia la cara de tonta_ va pensar_Però no podia evitar sentir-s’hi bé.
En Manel li va donar el jersei i l’Aïna es va abrigar.
_Dóna’m la mà
_I perquè
_Perquè entrarem al poble per el portal de tramuntana, i una dama no hi hauria d’entrar sola.
_ D’acord i d’on sou vos?
_Soc Ermengol de Quermanço
_O sigui que teniu el castell a prop
_Si a una hora a cavall, si us porteu bé potser us hi convido a sopar.
I va començar així la visita a Santa Creu. Amb el joc i les rialles, amb frases ocurrents i provocadores. En Manel, com a cavaller de Quermançó li va ensenyar totes les runes, les excavacions i li va donar tota mena d’explicacions. L’Aïna ja sabia que res no la seduïa tant com la intel•ligència i en Manel estava fent un desplegament d’intel•ligència i humor. Combinació explosiva als seus ulls.
L’Església de Santa Elena, en un extrem del poble estava tancada, només es podia mirar el seu encant interior a través d’unes escletxes que deixaven les fermes portes de ferro.
L’Aïna s’hi va acostar apretant el seu cos contra la porta i mirant a través de l’escletxa i en Manel la va abraçar i mentre posava els seus ulls a l’escletxa de dalt i abraçava lleument el cos de l’Aina que no va poder reprimir un calfred.
_No tinc mes jerseis al cotxe, bé un de meu que t’arribaria als peus
L’Aïna va callar. En aquell moment hagués canviat aquella vista de l’església preromànica per un peto d’en Manel, potser se n’estava penedint de la distància que havia marcat.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
