| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
ERC I LA INDEPENDÈNCIA.
 dilluns 18/octubre/2010 - 05:50  713  12
En aquest país en que les institucions són tan precàries no deixa de cridar l’atenció que un partit que es va crear depressa i correns per a presentar-se a les eleccions, encara romani en actiu. Te un mérit indiscutible i indiscutit i més després de les vicissituds tràgiques que ha viscut el nostre país en els darrers 80 anys.
Ara bé: tenir una història llarga també té pegues perquè mostra una trajectòria. Una trajectòria abans de la guerra civil i una trajectòria després de la guerra civil. I no són dues trajectòries molt diferents, com intentaré explicar.
Com a nota prèvia diré que hi ha dos tipus de catalanisme. El catalanisme possibilista dibuixat per Verdaguer i Callís i seguit, primer, per la Lliga de Prat de la Riba i Cambo i, després, per CiU de Pujol i Mas i el catalanisme maximalista seguit, primer, per Francesc Macià i Lluís Companys i després per Hortalà – Barrera – Colom – Carod i Puigcercòs (crec que no me’n deixo cap, però podria ser...).
El catalanisme possibilista és avorrit, poruc, pactista però incomprensiblement és el catalanisme majoritari. No parlarem d’ell perquè del que es tracta és d’aconseguir la independència i ells, en cas que realment la vulguin, van tan lents que ens hi morirem tots abans d’aconseguir-la.
El catalanisme maximalista és divertit, valent, agossarat. Diu les coses molt clares perquè té les idees claríssimes. I, sobre tot, sempre és conseqüent.
Tothom sap que quan en Francesc Macià va guanyar les eleccions, Catalunya va esdevenir independent aquell mateix dia. És una llegenda que les corts republicanes aprovéssin un estatut d’autonomia i encara més que Lluís Companys i altres membres d’ERC, arribèssin a formar part del govern espanyol. Com tothom sap, som independents des de llavors.
Jo he tingut un malson – si Luter King tenia somnis, jo tinc dret a tenir malsons – i, mira, resultava que tornavem a ser espanyols. I vet aquí que, com abans de la guerra, després d’anys de govern de la dreta catalana més burgesa i reaccionària, ERC torna al poder. Ho fa pactant amb els partits més de la ceba del Parlament de Catalunya i posa com a condició al senyor Pasqüal Maragall i al senyor Jusep Muntilla que, si volen pactar, amb ERC, cal fer un referèndum sobre l’independència de Catalunya.
El senyor Pasqual Maragall, per tant, fa un referèndum sobre la independència de Catalunya i es guanya. Amb tota la lògica del món, perquè el referèndum ja l’havia fet Maragall, en Jusep Montilla torna a convocar un altre referèndum per l’independència d’una Catalunya que ja és independent. O sigui que, si no m’erro, ara som independents tres vegades.
O sigui que ara som independents al cub. O sigui que ara som més independents que ningú perquè, que jo sàpigui, som l’únic estat del món que, cada vegada que hi ha eleccions, el partit que té la clau, fa convocar un referèndum per tal d’exercir el dret a decidir. O sigui que si la cosa continua així al final Catalunya, gràcies a ERC, serà independent elevada a una potència infinita. Tothom ens admirarà de l’independents que haurem arribat a ser.
És imcomprensible que els catalans, en comptes d’estar agraïts a tots aquests cabdills republicans als que debem la llibertat del nostre poble, obtem per votar una colla de botiguers i senyors Esteve que només pensen en allò del peix al cove i en que la gestió del govern sigui el més eficaç possible, Som un país que ha perdut el gust per l’èpica i sense èpica, ja se sap, els pobles no són res.
Però no és només això.
És incomprensible que els catalans no ens entussiasmem amb un partit que cada dos per tres es trenca i es torna a trencar. Es va trencar després de la mort de Francesc Macià, es va trencar amb l’Hortalà, és va trencar amb en Colom i s’ha trencat amb el Carretero. Ei, amb el Carod no s’ha trencat, però no cal tirar-els-hi en cara perquè han fet tot el que han pogut. I ja se sap que qui fa el que pot no està obligat a més. O això deien els nostres avis. No sé com és possible que no ens en adonem que un país només és pot construir a partir d’un partit que es trenca cada quatre anys. Com tothom sap és el que passa als països més avançats d’Occident: els USA, la Gran Bretanya, Alemanya, Canadà, França, etc...
No entenc com coi algú pensa que es podrà construir un país o alguna amb una federació de dos partits que se suposa que s’han de trencar setmana sí, setmana no però que al final no tenen el que s’ha de tenir per trencar-se. Que no s’adonen que sense desfer la coalició i trencar-se cada quatre anys res no serà possible? I, a més, aquest parell, tenen el mal gust de continuar junts fins i tot després d’estar set anys a l’oposició picant pedra malgrat haver guanyat dues eleccions. Quin escàndol més lamentable!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
sinn3rboy |
E ja ha demostrat...
Monday, October 18th 2010, 2:06 PM
...amb escreix que no havien estat mai independentistes.
El problema el reflecteix vosté mateix, per una altra banda: només ha parlat de l'arc parlamentari català actual (enmarcat en els partits suposadament "nacionals", és a dir, E i CIU).
I aquest és el problema: aquests últims 35 anys, els partits catalans han topcat poder directa o indirectament (PP i ciutadanos no fa falta), i cap d'ells ha estat capaç d'aconseguir alguna cosa realment bona per Catalunya.
I que ningú em vingui amb el peix-al-cove, els mossos, o TV3 durant l'etapa CIU, perquè no són ni engrunes del que legítimament ens pertocava.
És a dir, TOTS AQUESTS POLÍTICS S'HAN MOSTRAT TOTALMENT IN-OPERATIUS per a la dignitat d'aquest país.
La seva comoditat parlamentària, és l'eternització de la misèria per Catalunya.
Aquests sàtrapes ja han demostrat la seva esterilitat.
És l'hora justa per a que entrin nous aires, nous partits del signe que sigui (tant malament està el país), amb una digne oportunitat sota el braç. Només una. Només pel benefici del dubte, ja en són dignes.
Espero que aquests nous aires (SI-Laporta, Reagrupament-Carretero, Montserrat Nebrera, CUP...) ventilin l'enquilosament d'aquella mentida anomenada "oasi català", el miratge de "progrés" amb el que s'ha enganyat els catalans durant tants anys PERDUTS.
Salutacions.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
