| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
UNA GRAN ALEGRIA: EL PREMI NOBEL DE LITERATURA A VARGAS LLOSA.
 diumenge 17/octubre/2010 - 03:05  634  6
Qualsevol persona que estimi l’art de les paraules, que estimi la literatura i la retòrica, estarà contenta de que hagin donat el Nobel de literatura a Mario Vargas Llosa. I si som persones que podem llegir en castellà l’original de les seves obres, l’alegria encara és més gran ( a una Catalunya independent, jo voldria que els catalans sabèssin quatre llengües: el català, el castellà, l’anglés i una altra a triar per l’alumne; el català exclusivament, ni parlar-ne i només el català i l’anglés tampoc: em sembla molt pobre ).
A Mario Vargas Llosa alguns catalans amb poc pesquis li retreuen que sigui liberal i que sigui contrari al catalanisme polític. Com que jo sóc liberal, no li retrec que ell ho sigui i em sembla magnífic que un dia deixès de ser comunista i passès a ser liberal. Però el que no entendria és que un liberal em digués que Vàzquez Montalbàn, Màxim Gorki o Sartre són escriptors dolents perquè eren comunistes. Són uns escriptors enormes. Com ho foren D’Anuzzio o Pound malgrat ser feixistes.
No cal dir que m’agradaria que Mario Vargas Llosa es mirès amb més simpatia el catalanisme polític. Però està en tot el dret a discrepar-hi. Només faltaria. I els catalans li debem una petita obra mestra: “Letra de batalla de Tirant lo Blanch”, que tots hauríem de llegir – el llibret de Vargas i el llibràs de Martorell – i que, per cert, demostrant el gran nivell cultural dels periodistes de TV3 no fou ressenyat a cap telenotícies en parlar de la concesió del Nobel. Qui deu ser aquest Tirant lo Blanc?
Però és que jo sóc dels que penso, primer, que val més la pena llegir als pensadors que discrepen del que tu penses que no pas als pensadors que si fa no fa pensen com tu i, segon, que escrigui sobre el que escrigui, sobre política o sobre gastronomia o sobre els micos de la selva, Vargas sempre és un immens escriptor.
Gairebé sempre pots aprendre d’ell i, sempre, sempre, sempre pots gaudir del seu castellà, com un piano afinadíssim tocat per un mestre eminentíssim que sap quin són els resorts que cal que toqui per fer-nos emocionar. En aquest sentit molts diumenges he comprat “El país” només per a llegir Vargas. Com, fins que en vaig tenir els collons plens de l’estupidesa i cinisme de Pedro J. Ramírez, molts dies comprava “El Mundo” només per llegir Paco Umbral, un altre immens escriptor, per molt que anès d’estúpid per la vida.
He llegit cinc llibres de Vargas Llosa i si un m’ha semblat extraordinari, l’altre encara m’ha semblat millor: la ja referida “Letra de batalla per Tirant lo Blanch” (qui no l’hagi llegit, a llegir-lo ara mateix), “Cartas a un joven novelista” (indispensable per a qui es vulgui dedicar a escriure noveles), “La ciudad y los perros” (una afiladíssima crítica contra l’ambient castrense peruà), “La fiesta del Chivo” (després de “Jo, Claudi” la millor novel.la històrica que he llegit) i “Conversación en la catedral” (senzillament, no crec que la contemporaneïtat doni una altra novela tant rodona com aquesta ).
Estic molt content.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
