| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
EL MAR ENS ROBA LA SORRA DE LES PLATGES
 dissabte 16/octubre/2010 - 05:49  710  10
Escolto per la televisió una notÃcia que em sorprén: cada any la mar es veu que roba a les platges no sé quantes tones de sorra. Els polÃtics i els ciutadans dels pobles de la costa estan indignats perquè es veu que la broma ja li ha costat a la Generalitat i al govern de Madrid no sé quants mil.lions d’euros. La cosa va de que els governs competents – vull dir que en tenen les competències, no que les exerceixin bé – cada vegada que la mar roba la sorra a les platges, fan anar a buscar sorra al fons del mar i la la tornen a les platges. I la mar la torna a robar, etc...
La cosa seria un bon passatemps si no fos, ja dic, perquè és veu que en aquest joc s’hi ha abocat uns quants milions d’euros i sembla que ja s’hauria de saber per part de qui ens governa que aquesta solució no serveix: que tantes vegades com s’ompli la sorra de platja, tantes vegades com la mar se l’emportarà .
Hi ha els ecologistes que diuen que la culpa del que passa la tenen els clubs marÃtims que, és clar, estan arran de mar. Jo no ho sabria dir. Se’m fa difÃcil pensar què tenen a veure aquests clubs amb el joc de la mar i la sorra però estic segur que tenen les seves raons. Si més no, no deixa de ser sospitòs que els polÃtics locals, que critiquen les males inversions dels governs, no critiquin els clubs marÃtims. Ves a saber.
Els polÃtics i els ciutadans dels pobles de la costa defensen que es facin uns espigons submergits com els que es veu que hi ha a Barcelona. Jo no hi entenc res, però sembla que si hi ha un mur prou fort la sorra si més no no aniria tan mar endins i, cas d’haver-la de tornar a la platja seria més fà cil. Els ecologistes, però, diuen que aquesta no és una bona solució com s’ha demostrat a no sé on.
A mi, naturalment, no m’agrada que es gastin els meus impostos en va, però en canvi em fa grà cia aquest joc de seducció i anava a escriure copulació que es porten el mar i la sorra. Les gotes apassionades de l’un llençant-se contra els grans dolços de l’altra i enduent-se’ls a les profunditats per a que cohabitin sempre junts.
Però vet aquà que venen les mà quines humanes i els separen una i altra vegada i ells tornen a llençar-se l’un als braços de l’altre cada vegada amb més desesperació.
No sé que en deuen opinar els peixos de tot plegat. Les sardines, que són unes cotilles irrecuperables, probablement li donen la culpa a la sorra que, després de prendre tant el sol, potser va massa calenta. El pop mou es posa tots els seus tentacles al front com preguntant-se si el mar s’ha tornat boig. Els caballets de mar marxen rà pidament mar endins per tal de no perdre les dents – o el que sigui – en les escomeses.
Potser les úniques que ho troben bé són les sirenes que s’emocionen i canten d’una manera tant bella que ni tan sols Ulisses va escoltar.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
