El cel es un camp ple de marevelles
l'ha lleurat el sol
la luna es qui el sembra.
La llevo que hi cau
tot sovint arrela
arrela i floreis
cada flor es una estrella.
Un arc de sant marti
surgeis quant
la pluija i el sol
es besen.
Les flors surgeisen a la primavera
am olors d'amors encara no dits
i am les seves fragancies retornen
record de dolçes cançons entigues
cantantade a cau de orella
per entics amors d'epoques passades
que cada primavera reverdeixes aquets
amors per les generecions venideres.
El vent emporta les paraules arreu del mon,
i jo mentres voldria tenir la sort
de sentir del teus llavis novament un t'estimo,
pero les paraules se les emporta el vent
vent que volta pel mon
per tresmestre tendres paraules d'amor.