| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Goosy
|
|
| |
la vida dona.....
 divendres 8/octubre/2010 - 08:10  793  9
La vida et donar de vagades bones cartes i de vagades dolentes cartes, hi han moments a la vida que tot va rodo i altres sembla la travesia d'un desert, la nostra historia va començar per casualitat entre jocs, explicantnos la vida, les nostres penes i alegries, entre ara et deixo ara hi tornem, vam ajuntar las nostres vides, pero teniam dolentes les cartes, per interferencies, per bergants i altres histories van perdre el mes preciat que en pot donar la vida, a poc a poc ens vam anar fent mal i cassi en destruim, pero sempre hi havia un algu un no se que, ens seguiem veim, t'he vist entra en un bisinfi d'autodestrucio am tota menar d'excessos, de relacions sense cap respecte i maltractements, te vist fer barbaritats, ens em intentat ignora, pero ens tornem a trobar, t'he vistint enfonssada, t'he vist intentante tornar atxacar de nou,
tornem a estar junts, no se com seran les cartes aquet cop, alguns o entendran altres potser no, espero que aquet cop no hi agin butiflers, la vida de vagades es un cami de roses, pero ara portem una travesia de desert, espero que aviat sigui un cami de roses, ja se que no hi han roses sense espines, doncs sempre en trobes alguna en aquesta vida, de moment les coses pinten bè, espero que les cartes no stiguin marcade per taurs ni bergants, pero mai se sap, ojala deixem de'estar en aquest desert tortuos, per sorturne suposo que es tindra que tallar de sota arrel am el passat.
de deixar que cicatritzin mil ferides que tenen el cor i l'anima i començar un cami nou junts i am les persones que troben am aquet cami algunes sen alegran d'altres
no, algunes ens alegran la vida d'altre intentaran amargarnosla, pero fent cami junts ens en podrem sortir, espero que poguem troba el cami de la felicitita, la tranquilitat i la pau d'esperit que tan necesitem, diuen que la felicitat no existeix, pero espero almenys poder veuret feliç i somriure de nou i sentirme feliç jo i tornar a viure la vida, no se si ho aconseguirem, espero que si, costara tindrem que anar a poc a poc, no sera senzill aixo estar clar, pero am tu am sento am pau,
am sento sere i am ganes de viure i de disfrutar d'aquesta vida, i no de passar per aquesta vida sense viure, ara estic vivint la vida disfrutanla, espero que poguem viurla i disfrutarla junts, gaudir del petis moments de goig i felicitat quue ens dona la vida.
Vivim la vida cari,disfrutem de cada moment, sigui sols o acompanyats dels amics que ens trobem en aquesta vida, pero vivimle i siguem feliços.
T'estimo.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
zinc |
per els dos
Saturday, October 9th 2010, 3:27 PM
Dóna'm la mà
Joan Salvat-Papasseit
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
M´analegro molt,
una abraçada als dos.
Dolors.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
