...sempre queda aquella espurna de por...
Negació de certes realitats pròpies i genuïnes...
Una lluita aferrissada contra un mateix...
Sí,però no...
No...però sí
Cal que tot prengui forma...
Cal que tot torni al seu lloc...
Cal gaudir del propi alè...i respirar de nou.
No sé per què però el clip no resulta gaire creible, o no ho fan bé o una mica "pastel"
La cancó i la lletra sense desperdici.
Gràcies Cebeta feia temps que no et llegia...
Stik
Són dures, però amb el temps es curen i queda un vag record. Però tornem a tenir la il.lusió i tornem a tirar endavant i amés enriquits per la reflecció i l´ acceptació.
Una abrassada cebeta.
Arare