| |
retall de tramuntana IV
 dimarts 5/octubre/2010 - 05:36  1677  3
No podia dormir, es va aixecar i es va preparar una infusió, mentre la bevia recordava aquella intensitat d’alguns moments de la nit. Va agafar el llibre que estava llegint aquell estiu, i la son va aparèixer entre les ratlles...
Tenia tot el dia per ella, però era addicte a la platja, no podia entendre un dia d’estiu a Roses sense passar ni que fos una horeta i mitja per la platja. Avui era dimarts, mercat a Castelló, però de fet no li faltava res i va pensar que potser millor no anar-hi.
I tot seguit va pensar _quina tonteria, a veure si ara no podràs tornar a Castelló!.
Tot i això es va preparar un esmorzar d’aquells que li agradaven, amb calma, torrades, pernil, formatge fresc, suc de taronja...
Va endreçar l’apartament i va agafar el cotxe cap a la Rubina, hi tenia uns 10 minuts, però s’ho valia, la platja era poc freqüentada vist les platges del voltant i sempre tenies garanties de tenir el veí més proper a una distancia acceptable de la tovallola.
Es va estirar, amb el mp4 a les orelles i va somriure recordant l’episodi del dia anterior. L’estona va passar, i tal com li deia sempre l’Enric, era com un llangardaix, podia passar hores al sol, i en treia un efecte balsàmic, relaxant, li carregava les piles.
Va mirar el rellotge i va pensar _mitja hora més i marxo. Mentre tornava a tancar els ulls va sentir aquella veu familiar.
_ No estàs prou morena?
Va aixecar el cap amb un somriure als llavis
_ A tu no t’agradava la platja no?
_No de fet no massa, però al cisu li va bé estirar les cames i últimament hi faig troballes mes o menys interessants
Aquell to xulescs i simpàtic havia restat immutable amb el pas dels anys.
_Veig que no has anat a buscar els nens
_No, es queden uns dies més amb els avis
_Així m’acompanyes avui?
_On vas?
En Manel li va explicar que li havien encarregat la supervisió d’un projecte de restauració del poble de Santa Creu, a tocar de Sant Pere de Roda. Mentre li explicava els detalls, aquells ulls negres i rasgats s’il•luminaven i la veu greu prenia un èmfasi vehement que deixava ben palesa la passió que sentia per la seva feina.
_Et passo a buscar?
_D’acord, a les 5 a casa meva?_ va dir l’Aina, mentre li donava l’adreça.
Quasi no va dinar, de fet es va quedar més estona a la platja i el temps se li havia tirat al damunt, sortint de la dutxa va pellicar quatre coses i va tenir el temps just d’assecar-se els cabells.
Ell va arribar puntual, ella ja l’esperava fora. Va aparcar el seu ostentós cotxe sobre l’acera i ella va pujar al cotxe. l’Aina va deixar anar un hola, sec.
_Que el sol t’ha eixugat la simpatia? Sempre tenia la frase que la feia riure, era ocurrent i ràpid.
_ Que tal senyor Ballester? Com li ha provat el migdia, fa un bon dia per anar a Santa Creu no?
_Molt millor, molt millor, va somriure i va engegar direcció a Santa Creu.
Van sortir de Santa Margarita, van enfilar ca a la carretera de Palau, aquells quatre pobles encadenats per aquella ruta, Palau, Pau, Vilajuïga i Garriguella, tenien el nexe el vi, de l’oli, de la vista sobre la plana abans del mar i de la llunyania justa de la costa.
A Vilajuïga van agafar la carretera que porta a Sant Pere de Roda, una carretera estreta, poc freqüentada i voltada d’alzines sureres, que encara tenien a la seva negre escorça la petjada dels incendis de feia quasi 10 anys. Aquell arbre tant resistent, havia rebrotat amb força.
A mig camí el Mas ventós, i uns kilòmetres més amunt darrera una corba l’imponent vista del Monestir.
A sobre mateix del pàrking vigilat on cal deixar el cotxe s’aixecava l’església de Santa Elena, l’únic vestigi que es conservava indemne del poble de Santa Creu.
_Anem primer a Sant Pere de Roda? Quant fa que no hi has estat?
_Potser uns sis anys_ Va dir l’Aina _però no havíem d’anar a Santa Creu?
_Que tens pressa?
No de fet ningú la esperava a casa, tenia tota la claror d’aquell dia. Es van posar en marxa, el camí a peu fins al monestir era curt, uns cinc minuts o deu depenent de les aturades per gaudir del irrepetible paisatge. A baix la vista sobre Port de la Selva i la part nord del cap de Creus, que aquell dia resistia l’embat d’una tramuntana lleu. A dalt la serra de Verdera i les runes del Castell de Sant Salvador que en els seu temps havia allotjats als homes del Compte D’Empúries amb la missió de defensar el Monestir. I que donada la seva ubicació privilegiada oferia una perspectiva única del comptat, del mar fins a la plana amb un angle de 360º.
La imaginació de l’Aina es desbordava fàcilment amb tot el que en Manel li anava explicant, tot i ser de ciències sentia fascinació per la història, en general i en particular de tots els llocs que trepitjava. Allà res li era aliè, però cada vegada que hi anava hi feia noves descobertes, i intuïa que de la mà d’en Manel arribaria als racons desconeguts d’aquella immensa estructura que s’aixecava davant els seus ulls.
|
Contactes
Registra´t
