Amb un melodic i suau so el pianista s'endinsa en la mes llarga de les foscors,
buscant desesperat un bri de llum. Conscient del seu poder amb aquella arma inofensiva anomenada melodia...tendresa ....força!!.. o simplement música....
Es deixa portar per cada raconada del seu interior intentant redescobrir-se, de vegades amb crits de dolor, d'altres amb suaus caricies a les notes per dornar-lis una visió única del seu mon. Es aixi com ell ho sent...aixi ho pateix i també es el seu moment de maxima felicitat.
No podrà parar mai de buscar nous camins o vivencies per poder explicar-les amb les tecles del seu amic.........aquell amic que sempre l'acompanyarà i l'ajudarà a patir....volar...riure....plorar....