| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Capgros
|
|
| |
La generació ni-nis
 dilluns 4/octubre/2010 - 05:04  1514  7
Extret del article d'en Melcior Comes "Un altre totxo, nois" del diari Avui de 04-10-10
Una de les coses que mai es diuen de la generació dels anomenats ni-nis –el jovent que ni estudia ni treballa, un col•lectiu que a Catalunya arriba al 23% dels joves d'entre 16 i 24 anys: més de 150.000 individus– és que tots ells es creuen genis.
Tots i cada un d'ells es pensen que pel simple fet de ser qui són, de ser com són, ja tenen la vida resolta. ¿Com podrien no triomfar amb la seva desimboltura, la seva cara dura i potser maca, la seva gràcia inapel•lable?
Són genis sense obra: sense cap talent reconegut, és a dir, sense cap aptitud manifesta que els faci destacar en cap art o esport, i per descomptat tampoc en cap disciplina acadèmica.
Són el resultat obvi, gairebé inevitable, d'un sistema educatiu que tenia com a punt de partida una visió de la cultura i el coneixement molt semblant a la que retrata el vídeo i la cançó dels Pink Floyd. ¿Què hi ha de més trencador que no estudiar ni treballar?
Durant molt de temps es va relacionar educació amb repressió. Tota institució que exercís una certa coerció era equiparada al feixisme, ja fos el sistema educatiu o el sistema policial.
Així es va passar d'un sistema basat en una disciplina despòtica a una absència de normes concebuda com a paradigma de creativitat. ‘Ser trencador' era el súmmum del progrés individual.
El problema, però, és que no tots els joves tenen talent per trencar el mur i triomfar segons els paràmetres de la societat de l'espectacle. No volíem que fossin un altre totxo en el mur, però molts han acabat sent paletes.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
_Alfons_ |
No és problema
Monday, October 4th 2010, 7:04 PM
No és problema del sistema educatiu ni dels pares, sinó de la societat i de la manera com s'ha mogut el món el darrer segle.
Si no hi ha remei, no n'hi ha i prou: aquest desengany i aquesta manca de ganes s'ajunta amb unes angoixes dels més grans (la bomba atòmica, la destrucció, els problemes ambientals i totes aquestes altres coses que ja han trastocat l'art des dels anys '30 i que no han donat cap novetat enres es de fa 30 anys).
Regeneració democràtica, regeneració social, confiança, fer les coses ben fetes (tots), i procurar solucionar els problemes del segle passat ens portaran a tenir un món més agradable; i llavors els ni-nis sortiran de l'ou.
|
|
Laureta |
D'acord i desacord...
Monday, October 4th 2010, 3:11 PM
N'hi ha molt de jovent així, és cert, que viu dels pares, a qui no se li exigeixen responsabilitats ni cap obligació. Jo diria que la principal causa (no sé si fer servir la paraula "culpa" s'hi escauria) de l'existència d'aquest tipus de gent és l'educació rebuda a casa. Ni sistema educatiu, ni formació deficient, ja que jo tinc 23 anys (podria pertányer a aquesta generació) i he treballat i estudiat des dels 15 tan per ajudar a casa com per donar-me algun caprici. Si a tu t'ensenyen que no has de fer res per tenir el que vols i no t'inculquen la cultura de l'esforç, és normal que vulguis seguir vivint d'aquesta manera, no?
El que no m'agrada és que només es parli d'aquest tipus de gent i no del jovent que estudia, que treballa per pagar-se els estudis, que ajuda a casa, que fa diferents tipus de voluntariat... Per que n'hi ha, eh? I molts més que dels anomenats "ni-ni" que déieu.
Sovint, però, les bones notícies o el reconeixement a la gent que s'esforça, no ven diaris...
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
