Gaudint del capvespre des del terrat
amb la presència imponent dels Pirineus com a decorat
em deixo portar a la deriva
segrestada per un dolç son.
Entremig de la nuvolada rogent
una boirina pren forma i se m’atança,
incrèdula a la màgia del moment
intento palpar-la amb esperança,
i de sobte entre les meves mans
s’alça una petita fada amb elegància
Pq tan de bullici? em diu
Què vols? Què desitges? Què et fa falta?
M’aferro a ella a l’instant
però no em surten les paraules
Sento com m’espurnegen els ulls
projectant amb força dos desitjos
i el silenci parla sol
Ella, còmplice dels meus pensaments
em retorna la rialla...
Amb una clucada d’ullet
i un cop de vareta màgica
em calma el neguit
i m’assosega l’ànima
Per uns instants...
polsims d’il.lusions, deliris i emocions
m’embolcallen tota
Per uns instants...
sento que toco el cel amb les mans
Per uns instants...
no em manca res
Pampallugues als meus ulls
jocs d’estrelles i galàxies
em retornen al present.
I ella…fugissera….
un cop més, s’escola per la nit.
Demà la tornaré a esperar…
i l’altra i l’altra i l’altra..
Amb la il.lusió que potser algún dia
no seran només instants.
Però el text, sencer, em recorda una altra cosa, un text que vam escriure entre sis o set profes en un curs de campus virtual (una cosa semblant al xat.cat però universitària, diguem). Te l'envio quan el trobi.
ELLESMERA: Ho tindré present...per si de cas tu estigues preparada amb un parell de desitjos a punt....fés bé la tria.
GISBET: Doncs sí, hi ha somnis dels quals seria bo no despertar-ne mai més. De totes maneres el teu "Ooohhh que bonic"......no estaràs rient per sota el nas oi?
CAVALL: Aquest MEU terrat és màgic...! Colta que si algún dia et veus apurat d'inspiració jo te'l deixo eh!!! i no pateixis pel tema preu que tot és negociable.
Ah per cert, tu si que ets eixut!!!!