|
QUINA CIUTAT MÉS GUAI O BALADA DELS CONTAINERS CREMATS
dissabte 2/octubre/2010 - 04:36 714 7
Jo respecto als partidaris del sistema, als partidaris d’un altre sistema i als anti-sistema. Sóc conservador en el sentit que penso que el sistema capitalista és el millor que fins ara s’ha inventat, sóc reformista en el sentit que penso que pot millorar-se i no sóc dogmàtic en el sentit que penso que en el futur es pot trobar un sistema millor.
Als partidaris d’un altre sistema – el feixista, el comunista, el feudal, el mahometà, l’anarquista – els respecto però discrepo amb ells. Crec que quan s’ha viscut –o quan es viu- dins d’aquestes sistemes la gent viu pitjor i amb menys drets que quan viu en un país amb un sistema capitalista. Però està clar que hi ha gent que pot pensar el contrari. I mentre no em vulguin imposar el seu sistema de manera no democràtica no passa res. Jo els escolto, ells m’escolten – si volen- i debatim.
Als anti-sistema no els entenc però els respecto. Els respecto perquè suposo que ells tampoc no m’entenen a mi ( bé, això no és cap mérit: a mi em passa sovint ). No els entenc perquè jo crec que ser anti-sistema és quelcom intrínsecament contradictori. Vull dir que si ells estan sistemàticament contra els sistemes, també segueixen un sistema, i no precisament un sistema asistemàtic, sinó un sistema amb unes regles molt precises: estar sempre en contra del sistema. Em costa entendre quina és l’alternativa dels antisistema. Vull dir que, si fossin majoria, em costa imaginar com muntarien la societat. Perquè llavors haurien d’aparcar la seva reiterada antítesi per plantejar una tesi o una síntesi o el que fos. Però com que la seva essència és l’antítesi penso que això és profundament contradictori. O sigui que no tinc ni idea ni puc imaginar el que proposen, si és que proposen alguna cosa, perquè jo crec que es limiten a negar. Però, ja dic, hi tenen tot el dret i jo els respecto. Ells deuen pensar ( i sovint jo també ho penso ) que l’equivocadíssim sóc jo. Probablement.
Ara bé: tot això no té res a veure amb que, qui sigui, surti al carrer, crei uns desordres públics de Maria Santíssima, destroci mobiliari urbà i altres béns públics, destroci béns privats i agredeixi les forces de seguretat i els ciutadans. No té res a veure.
Qui fa les coses que he esmentat abans, simplement, delinqueix. Ja pot ser catalanista, liberal, independentista, conservador, pro-sistema o el que vulgui: delinqueix. I a qui delinqueix se l’ha de castigar perquè aquestes són les regles de convivència que ens hem donat en aquesta societat. Jo no penso que sigui gens guai viure a una ciutat que s’ha convertit en el centre de peregrinatge dels cabrits que, aprofitant qualsevol avinentesa, es dediquen a destrossar, a pegar i a crear un enorme desordre públic.
Ara bé: com que aquestes coses no és la primera vegada que passen, com que aquestes coses són perfectament previsibles, els cossos i les forces de seguretat que tenen competències sobre la seguretat ciutadana i, per tant, també els seus responsables polítics, tenen una responsabilitat per assumir.
No em val en absolut que el batlle de Barcelona, senyor Hereu, faci uns grans escarafalls davant les càmares de televisió: el que ha de fer és cesar al cap de la guàrdia urbana i al regidor que el comanda; i el mateix pel que fa al conseller Saura, que és el conseller d’interior més nefast que ha tingut aquest país com a minim d’ençà de la transició ( val a dir que el govern de Lluís Companys, en aquest àmbit, fou un autèntic desastre: Joan Saura hi hagués encaixat perfectament ).
És clar que mentre els Mossos d’Esquadra s’estaven jugant el tipus al carrer el Secretari general de la Conselleria d’Interior ( el mateix que el dia de la nevada, mentre tot el país estava potes enlaire, deia que estava tot controlat ), estava de manifestació a Girona amb una pancarta d’Iniciativa. A vegades penso que amb individus d’aquesta immensa frivolitat al govern, encara passen poques coses. Però som guais – guais, no?
Jo no crec que s’hagi de culpar els anti-sistema, ni els neo-nazis, ni els independentistes, ni a ningú de res en general. Crec que s’ha d’actuar contra aquelles persones concretes que es pensen – o ni això – que fan proselitisme de les seves idees fent el ximple. Una vegada ja li vaig dir a un noi que anava amb una estelada que havia cremat una paperera que era un ximple. Que allò no només no tenia res a veure amb la independència de Catalunya sinó que contribuïa a una Catalunya pitjor, en el sentit d’una Catalunya més bruta i una Catalunya amb més impostos. La resposta va ser: “No em ratllis, tio...” i jo vaig pensar que aquell xaval ni era independentista, ni era patriota, ni era res: només un energúmen s’embolicava amb l’estelada per fer l’imbècil.
Espero que els partits de l’oposició estiguin a l’alçada del que ha passat i demanin dimissions als diferents governs que se suposa que ens governen i que, en tot cas, paguem. Jo he de poder anar amunt i avall per la meva ciutat i pel meu país tots els dies de l’any perquè hi tinc dret. I ells, els que hem governen, m’ho han de garantir per la mateixa raó. I consti que no dic que perquè els pago: perquè ciutadans ho som tots, amb independència si paguem o cobrem. Tots. Fins i tot els que de guais no en volem tenir res, com jo.
|
|
|