| |
PROPOSTES SINDICALS
 dimecres 29/setembre/2010 - 08:06  1416  3
No podem calibrar si la vaga del dia 29 fou un èxit o un fracàs perquè la gent que va voler fer vaga la va poder fer sense problemes, però la gent que va voler treballar en va tenir molts. I després ve el ball de xifres: sembla que en el món de l’informació hauriem de saber què passa i sovint tinc la sensació que ho sabem menys que mai. Els uns i els altres ens enganyen i es queden tan amples. I jo em pregunto com m’ho he de fer per saber què cony passa, quina és la realitat. Només em manipulen.
El que sà que vaig poder veure els dies anteriors a la vaga fou els pamflets sindicals que es repartien per Barcelona i les planes senceres dels diaris amb grans dibuixos en els que els burgesos eren el llop ferotge i els treballadors la caputxeta vermella ( en un es veia uns senyors vestits d’executius trepitjant el poble i en l’altre uns senyors també vestits d’executius que omplien galledes de treballadors nus i els tiraven al mar per totes les costes de la penÃnsula ibèrica menys la de Portugal ).
No sé que deu pensar el petit i el mitjà empresari d’aquests dibuixos però m’imagino les ganes que deuen tenir d’explicar-els-hi als senyors que els han fet quatre coses sobre el que vol dir sacrificar-se i jugar-se el patrimoni. A mi em costa entendre com els petits i mitjans empresaris encara contracten algú. En conec molts – jo mateix en sóc – que d’ençà que viuen sense haver de pagar cap sou a ningú estan a la glòria. I no només a la glòria laboral, sinó a la glòria psicològica i fins i tot econòmica. No sé quan algú ho explicarà amb totes les lletres i totes les paraules però a aquests paÃs de demagogs i ganduls ser un petit o un mitjà empresari és ser un patriota i un heroi.
Però si els dibuixos eren idiotes, els pamflets encara ho eren més. Hi ha una crÃtica ferotge a la llei de la reforma laboral. Molt bé. Però les alternatives que es presenten, fan riure. Ho veuen fins i tot les meves dues filles adolescents. Dir, per exemple, s’ha de repartir la feina però no s’han de tocar els salaris vol dir que si un treballador fa 40 hores a la setmana només n’haurà de fer 20, perquè les altres 20 les farà un altre treballador, però que l’empresari haurà de pagar el doble per la mateixa quantitat d’hores. I això és evident que encarirà el producte, que deixarà de ser competitiu i l’empresa haurà d’acabar plegant. Potser la idea contrà ria – treballar més hores i cobrar menys, com han fet els alemanys i han fet els japonesos – seria més lògica, però ja hem dit que aquest és un paÃs de ganduls i demagogs i no hi ha res a fer.
El primer que volen aconseguir els lÃders i els quadres sindicals és continuar alliberats i blindats i la situació de la classe obrera se’ls hi enfot. Perquè si no se’ls enfotès serien capaços no només de dir-els-hi la veritat als seus, sinó de tractar-los amb una mica més de respecte. Els tracten com si partissin de la base que són rucs i ignorants. I ells, arrossegats per una dinà mina acrÃtica que no entenc, són utilitzats i fan el ridÃcul.
Només calia intentar parlar amb qualsevol dels que t’aturava per a que fessis vaga per intentar tenir-hi una conversa dialèctica ( dialèctica: Hegel – Marx, senyors sindicalistes!), per adonar-te que estaves parlant amb una paret per no dir un totxo, que només sabia repetir-te que s’havia de fer vaga perquè s’havia d’aturar al capital i posar al seu lloc al fill de puta del Zapatero, com un DVD ratllat.
Si tu li deies si al món hi ha hagut mai un sistema en el que la gent visqui millor que a les societats capitalistes i democrà tiques, et miraven amb cara d’home de Cromagnon. Si els hi preguntaves si consideraven que als països comunistes els obrers vivien millors als països comunistes et miraven amb cara d’home de Neanderthal. Si els hi deies que per a putejar Zapatero l’únic que havien de fer era no votar-lo a les properes eleccions, et miraven com l’homo inhabilis. Si els hi deies que quan hi ha qualsevol mena de crisi – econòmica o del que sigui- el que cal és treballar més i produir millor, el deien directament fatxa i fill de puta. Molt bé, un nivell enorme, el seu.
Per això l’altre dia em va sorprendre que l’UGT fes una proposta carregadÃssima de senderi: va proposar modificar la llei hipotecaria en el sentit que, quan s’hipoteca un immoble per a garantir el pagament d’un deute, la persona només hagi de respondre del deute amb aquell immoble i no amb tot el seu patrimoni. La situació actual és injusta perquè el banc es pot rescabalar del seu prèstec més enllà del pacte que ha fet amb el seu deutor. El sistema que proposa l’UGT funciona, per exemple, als USA i jo crec que aquà seria un gran avenç social.
O sigui que els sindicats, quan volen, també pensen en el bé dels treballadors. Això és fer una polÃtica social, això és donar propostes constructives i no muntar vagues que perjudiquen gairebé tothom. No creuen que per servir la classe obrera, doncs, el primer que haurien de fer és no ser demagogs?
|
| |
|
Contactes
Registra´t
