| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
NO M’AGRADA QUE M’IRRITI EL PP
 dimecres 29/setembre/2010 - 06:34  586  6
Crec –amb el Leviathan de Hobbes i tots els llibres de història a la mà - que la polÃtica és l’art d’evitar la guerra. La guerra és el pitjor escenari en el que ens podem trobar els humans i la polÃtica ha d’intentar, mitjançant pactes internacionals o mitjançant pactes socials, evitar la guerra entre diferents estats o evitar la guerra civil.
Per tal d’evitar la guerra el primer que cal és no voler la guerra, és a dir, no incitar a la guerra. I s’incita la guerra no només quan es cometen injustÃcies sinó quan no deixa de provocar-se a aquell que es considera l’adversari en els millor dels casos o l’enemic en els pitjors ( malalts, deia l’Aznar ).
Això vol dir que per tal d’evitar la guerra civil no només cal que hi hagi una distribució de la riquesa que faci que les classes socials visquin amb una certa dignitat, sinó que també vol dir que els agents de la polÃtica utilitzin un llenguatge el més tolerant possible per tal que els que discrepin no se sentin ofesos.
En un moment en el que els partits parlamentaris – i ja no diguem els partits parlamentaris que poden encapçalar un govern – aposten per solucions social – liberals (és a dir, estan d’acord amb l’economia capitalista i amb que hi hagi tant d’estat benestar com ho permeti l’economia real ), potser allò que diferencia més els partits és l’utilització que fan del llenguatge en general i de la propaganda polÃtica en particular.
No és que jo pensi que ara és fa més demagògia que mai, ans al contrari: penso que l’ampliació de la classe mitjana i del benestar social i la caiguida dels països feixistes i comunistes, han fet que hom s’oblidi de qualsevol mena de paradisos i es tendeixi a parlar de temes concrets. Els idealistes paradisÃacs cada vegada són més marginals.
En aquestes circumstà ncies el llenguatge i la polÃtica – espectacle és la que lluita per fer-se amb nosaltres. Cal cridar l’atenció per obrir un telenotÃcies i per ser primera plana dels diaris. I com que això no és pot fer amb idees innovadores, sovint ho fan amb estirabots. La polÃtica professional sembla que hagi esdevingut un show de tots competint per a veure qui surt a la foto.
Ara bé: hi ha maneres i maneres. Hi ha maneres elegants i maneres destraleres. Hi ha maneres positives i maneres negatives. Hi ha maneres educades i maneres grolleres. Hi ha maneres que et fan ser tolerant i maneres que et fan ser intolerant. I, desgraciadament, les maneres del PP són totes dolentes: són destralers, negatius, grollers i maleducats. No tenen cap mena d’escrúpol, ni els importa gaire que es noti que no el tenen. Hom té la sensació, quan els sent, no de trobar-se amb un general o un coronel sinó amb un individu amargadÃssim que, després de tota la vida a l’exèrcit, només ha arribat a sargent o a cabo. I gasta una mala hòstia que sembla que sempre vagi restret. Aquesta mala hòstia sovint és més que gratuïta i contraproduent i, és clar, genera una reacció en contra. Penses: bé, si aquest individu vol ser el meu enemic, doncs serà el meu enemic.
Portem ja més de 30 anys de democrà cia i el PP no ha aconseguit tenir un lÃder mÃnimament empà tic, tolerant, liberal, obert. Un lÃder que, quan faci polÃtica, no sembli el sargent amargat i restret que ens vol esclafar al que em referia abans, sinó una persona capaç d’escoltar tothom i de voler resoldre els problemes de tots. Manuel Fraga i José Maria Aznar són la quinta essència d’això que dic i a Catalunya han tingut persones que han seguit el seu discurs fil per randa com Alejo Vidal – Quadras o AlÃcia Sánchez – Camacho. L’ala demòcrata del partit – Ruiz Gallardón, Josep Piqué, Rodrigo Rato – no és que encara no hagi desplegat les ales, és que els hi ha tallat bestialment.
Ara, sembla que la pèssima gestió dels socialistes al govern central, durà el PP a la Moncloa. I, facin una polÃtica millor o pitjor – la situació econòmica cada vegada depén menys dels governs – tinc la sensació que tornaran a irritar-me molt sovint. Sort que ara, pel que sembla, és gairebé impossible que aquà hi hagi una guerra civil.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
