| |
retall de tramuntana I
 dimecres 29/setembre/2010 - 05:54  1734  4
Asseguda davant el mar, repassava amb tristor les últimes hores, el que havien de ser tres dies especials amb l’Enric, s’havien convertit en tres dies sola.... Al vespre anterior havien trucat els seus pares, acabaven d’arribar els cosins de valència i als avis els feia il•lusió de tenir als nets tots junts. Hi va accedir feliç, allò volia dir que ella i l’Enric passarien tres dies sols, i s’hi havia il•lusionat fent mil plans que no tenien cabuda en tant poques hores. Aquell matí però una trucada havia canviat els fets, l’Enric havia de tornar a la feina, al laboratori el reclamaven, la recerca que estaven duent a terme havia fet un gir inesperat i ell havia decidit que havia de ser allà. L’Aina no havia amagat el seu disgust, al contrari, però l’Enric solia posar aquella feina per davant de quasi tot i no va dubtar en dir-li que no podia excusar-hi la seva presència :
_ Si fóssim fora del país seria diferent, però aquí a una hora de la feina no els puc dir que no.
Així es com va acabar sola, asseguda a la seva tovallola i mirant el mar, pensant i repassant com s’havia capgirat tot, mentre els seus dits jugaven amb la sorra i la marinada li refrescava la pell.
Es va estirar, volia relaxar-se malgrat tot, es va posar aquella musica a l’mp4 que tant li agradava i va tancar els ulls, esperant que els seus pensaments viatgessin lluny.
De sobte va notar una presència que li tapava el sol, va obrir els ulls i la imatge que va veure la va fer esgarrifar, un cap de pastor belga la mirava amb una expressió de curiositat, es va incorporar i en un instant el gos li va venir al damunt, i la va fer caure d’esquenes altre vegada.
Tot i que li agradaven els gossos l’ensurt va ser important i sumat a l’enuig que ja duia de casa es va posar dreta de cop, i va buscar al propietari de l’animal...
_ Que no veus el rètol, els gossos estan prohibits a aquest tram de platja! El noi el va mirar amb cara burleta.
_ Que et fan por els gossos?
Quin tiu tant insolent, va pensar, devia tenir uns anys més que ella, era alt i gros, si no li hagués parlat en català hauria pensat que era estranger, amb uns cabells despentinats, entre el rossenc i el blanc, una vestimenta poc actual, un banyador florejat i una senzilla samarreta del decathlon.....
_ Que no veus com se m’ha abraonat el teu gos? Tenies massa feina per tenir-lo controlat?
Mentre s’acostava l’Aina li va semblar reconèixer aquelles faccions, però ignorava de què.
La seva feina feia que al cap dels anys conegués a molta gent, companys i pares d’alumnes d’aquí i d’allà, però aquella cara.....
_ Va nena que no n’hi ha per tant, no t’ha fet res! El cisu es un gos molt dòcil, per això el duc deslligat.
La ràbia de l’Aina anava creixent per segons, li havia dit nena! Que s’havia cregut aquell paio.
Quan estava a un parell de metres el noi es va aturar, la va mirar de fit i fit i _Ets l’Aina?
_Em coneixes?
_Ets l’Aina o no? Li va dir amb aquell posat arrogant.
Sort que encara no li havia etzibat tots els insults que li havien passat pel cap. La coneixia, però de que?
_ Si soc l’Aina, i tu? De què em coneixes? Qui ets?
Ell va deixar anar una riallada _No em coneixes?
Que pensa estar molta estona així aquest imbècil? Que vol ara que juguem al joc de les pistes? va pensar...
_No ara mateix no et conec, li va fer respondre la seva prudència, a la platja la gent canvia,no els veus amb els vestits normals, i aquell personatge, grenyut, un pel hippy però amb regust de pijo de ciutat no li quadraven amb cap conegut.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
