| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de auriachm
|
|
| |
La democràcia segons un bon amic. Per a tothom o per a ningú
 dimarts 28/setembre/2010 - 03:01  1625  3
Després de contestar, molt ingènuament un bloc sobre "maxorres" etc., us deixo un conte per abans d'anar a dormir d'un senyor molt eixerit i el dedico al noi de les mans de colors:
El progrés i la tradició
Cada any, pel dia de la festa nacional, a la nostra ciutat s’organitzava una desfilada. El governador sortia al balcó i la població desfilava a baix. I no hi havia problemes.
Però enguany va arribar la democràcia i amb la democràcia van començar els problemes.
De fet a partir d’ara és la població que hauria de ser al balcó i el governador qui hauria de desfilar a baix. Però no podia ser perquè havia deixat de ser governador i formava part de la població.
Així que va sorgir el problema de qui havia de desfilar davant la població.
D’acord amb els principis de la democràcia, la població hauria de desfilar davant de si mateixa. Però, com s’havia de fer això? Només mitjançant una representació. De manera que es va acordar que desfilarien els diputats del Parlament, és a dir els representants de la població democràticament elegits.
Però el balcó va resultar ser massa petit per poder contenir la població. Així que es va decidir col•locar els representants al balcó i la població a baix. Al capdavall, si els representants representen la població, tant és que la població desfili davant dels representants o que els representants ho facin davant la població.
Va arribar la diada. Els representants es van plantar al balcó. Els qui no havien aconseguit obrir-se pas a empentes fins a situar-se a la primera fila s’amuntegaven a la porta, i uns quants, de braços excepcionalment forts, penjaven dels costats. Va començar la desfilada.
I tot hauria anat bé si no s’hagués ensorrat el balcó, que ja estava mig podrit. Abans sí que aguantava, perquè només hi pujava el governador, però quan va arribar la democràcia es va enfonsar.
No es pot negar que els canvis han arribat, però també continua la tradició. Ja que igual que no hi havia diners abans, tampoc no n’hi ha ara. El que passa és que abans n’hi havia prou d’apuntalar el balcó amb qualsevol cosa i ara se n’ha de construir un de nou.
(Joc d'atzar. Slawomir Mrozek)
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
