| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de erratica
|
|
| |
Sí
 dimarts 28/setembre/2010 - 06:00  1727  7
S’enganyaria a ella mateixa, com tantes vegades havia fet abans, si obviés que el seu missatge d’avui l’hi havia tornat a encendre un bri d’il•lusió.
Feia temps que la feina la superava, l’entorn no li despertava cap interès, havia posat les emocions en stand by i es sentia insensible a quasi tot, passiva amb la resta, veient que tot el que tenia no li era suficient i culpabilitzant-se per això, mentre es sentia víctima de la resta.
Una època convulsa en el silenci, amb moments on la desbordaven les ganes de plorar sense que ni una sola llàgrima aparegués en escena.
Aquell dia però, circulava en el seu pensament de manera continua tornar-li a obrir la porta. I quin hauria de ser el dibuix del camí que no la portés a cometre els mateixos errors del passat més immediat.
No volia que ell tornés a ser una fugida endavant, ni un substitut de ningú ni tant sols al pensament, no volia que fos una excusa ni un motiu de res.
Sabia que es mereixia molt més que els minços retalls de vida que ella li havia ofert fins ara. Però no es volia sentir condicionada ni tant sols per això.
Els últims dos mesos ell s’havia mantingut prudent en la distancia, però present. Sense insistències però amb constància. Amb missatges breus però càlids, amb mails sincers i emotius, que solien demanar-li que no marxes del tot. Ella havia combinat els silencis llargs amb els mails cordials, no volia despertar falses intencions.
Però potser el que necessitava era temps, el tòpic temps per pensar, per decidir i per saber que sentia, i havia pogut clarificar moltes emocions, no totes,però havia disseccionat els seus sentiments, per això potser es sentia tant buida, havia posat a lloc les persones i les voluntats malgrat el dolor.
Avui per primera vegada en molt de temps, sentia unes ganes creixents de tornar a compartir una estona amb ell.
Quan va arribar a casa, va obrir el correu, un altre missatge seu. El va llegir amb la calma que es mereixia i a la seva pregunta, ella va respondre sí. Però no actuaria deixaria que fos ell que comencés a caminar.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
