| |
CINEMA: ELISA K. (Direcció: Jordi Cadena i Judith Colell, Catalunya, 2010) Estrena: 24/09/2010
 diumenge 26/setembre/2010 - 07:16  985  2
Elisa Kiseljak i els seus germans es disposen a passar un cap de setmana més amb el seu pare a la ciutat, on van al parc d’Atraccions, pujen a la nòria i visiten els autòmats o es columpien al gronxador de la Terrassa del pis. Cada quinze dies s’allunyen del ambient rural on viuen amb la seva mare i van a l’escola. Una tarda, la visita d’un amic del pare de l’Elisa, farà canviar la vida de la noia…
Un dels pessics del palmarès a la darrera edició de la 58ena Donostia Zinemaldia , que es va cloure aquest cap de setmana, ha anat a raure en “Elisa K.” Reflexiu, breu (hora i deu minuts) però intens llargmetratge dels realitzadors barcelonins Judith Colell (Clara Foc; 53 dies d’hivern) i el veterà Jordi Cadena (Barcelona Sur; La Senyora; És Quan Dormo que hi veig Clar), ha obtingut el Premi Especial del Jurat, compost entre d’altres pel director serbi Goran Paskaljevic (El Polvorí, Honeymoons), la realitzadora peruana Claudia Llosa (La Teta Asustada), l’actor Jose Coronado (Todos Estamos Invitados) o la directora de maquillatge Jo Allen (que ha col.laborat en cintes com “Gladiator” de Ridley Scott o “Mar Adentro” d’Alejandro Amenábar), deixant de banda l’esmunyidíssa Julia Roberts donant la nota “social” i recollint el Premi Donostia ofert per Javier Bardem, el seu company de repartiment a la comèdia romàntica “Menja, Resa, Estima” (Eat, Pray, Love, 2010).
El plat fort d’”Elisa K.”, amb un tractament de la fotografia en blanc i negre i color que guanyen per si sols un rellevant protagonisme, és el paper de les dues actrius protagonistes, Clàudia Pons i Aina Clotet que interpreten Elisa amb 11 i 25 anys respectivament i que sembla que la historia en si quedi en un segon pla. Aina Clotet ens resultarà tremendament familiar ja que la seva caracterització ens recorda a la que va fer fa uns anys de l’ atormentada Mònica del colobró de sobretaula “El Cor de la Ciutat” on també intentava treure’s del damunt els fantasmes dels abusos en què havia estat sotmesa durant la seva infància. Però potser a la sèrie de La Teva s’excedia en un paper que l’ha sabut aprofitar bé aquí, i amb un sentit de la sobèrbia digne de reflexió. I és que una imatge val més que mil paraules emprant la pirueta dels salts sequencials (especialment quen es produeix la violació al menjador o l’escena del bany) per sugerirnos la cruesa d’una narració fosca que, a poc a poc, veu la llum quan Elisa creu que ha arribat el moment per denunciar no només una violació, sinó la indiferencia del món dels adults que l’envolten (com és el cas del pare, però no així del mestre de l’escola) després de caure a les urpes d’un indesitjable.
La pel.lícula, basada en la novel.la de Lolita Bosch, és narrada, en la seva primera meitat, per la veu en off de l’actor Ramon Madaula i amb el rerafons a piano de “fur Elise” de Ludwig Van Beethoven, com si es tractés d’un innocent conte. Partint d’aquesta base, i sobretot el progressiu ascens al drama de la noia, “Elisa K” mereix especial atenció gràcies al tractament del tema i la cura amb què s’ha elaborat, deixant fora de joc la càrrega de patetisme, tragedia i morbo que si s’haurien plantejat en un telefilm de sobretaula a l’ús. Recomanable. I que la passin a les escoles.
www.youtube.com
|
Contactes
Registra´t
