| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
D’UN TEMPS, D’UN PAÍS” CONFERÈNCIA DEL PRESIDENT JOSÉ MONTILLA AL ROMEA-I
 diumenge 26/setembre/2010 - 06:57  613  14
Jo ho he estat mai dels que ha menyspreat José Montilla. És cert que mai no l’he votat i que, teòricament, ens movem en diferents àmbits ideològics ( dic teòricament perquè ell es defineix com a catalanista, he llegit algun llibre sobre d’ell i sembla que tingui un pensament liberal i porta la canalla a l’escola alemanya, que no és precisament una escola pública de la Generalitat ), però, jo mai no he menystingut gairebé ningú – extremistes a banda – per la seva ideologia, sinó que els he jutjat pel que m’ha semblat la seva valua personal, el seu talent i la seva
capacitat de fer el bé al proïsme.
Ningú no pot pensar que el camí que ha hagut de fer Montilla des d’Inàjar fins a la presidència de la Generalitat ha estat fàcil. Gairebé es pot dir que ho tenia més fàcil per ser delinqüent que per ser president de la Generalitat, cosa que no vol dir que la majoria dels immigrants siguin delinqüents però sí que la majoria de delinqüents són immigrants.
Ell ha aconseguit, primer, ser un excel.lent batlle de Cornellà i després un mediocre Ministre d’Indústria i president de la Generalitat. I ha aconseguit ser el Primer Secretari dels socialistes de Catalunya desplaçant el sector catalanista del partit – gent de casa bona i amb carrera – a segon terme. Evidentment no ho fa het sol: l’acompanyen Celestino Corbacho, la Carme Chacón, en Cristóbal Zaragoza i en Miquel Iceta. Un equip de persones que semblen mediocres però que han fotut una pallissa als maragallistes que els han deixat K.O.
Sense haver guanyat les eleccions – al contrari, havent rebut una pallissa d’Artur Mas a les urnes ( onze diputats de diferència a favor de CiU respecte del PSC ) ha sabut aprofitar el ressentiment d’ERC envers CiU i, especialment, el ressentiment de Josep Lluís Carod envers el pujolisme, per tal que el fèssin president. Montilla i Carod són conspiradors sensacionals ( Puigcercós, que és alumne de Carod, diuen que encara és millor ) i el cert és que el pobre Mas encara està buscant la pilota, cosa que no diu res a favor seu: els polítics no han de ser audaços i no pas tan ingenus com ho va ser ell. Si Mas no apren a conspirar no només potser no serà president, sinó que, cas de ser-ho, durarà poc i ho farà malament. La política l’han de fer els tècnics. Els líders s’han de dedicar a transmetre il.lusió al poble i a conspirar per a mantenir el poder. Pujol és el gran exemple. A Montilla li falta el carisma de Pujol però conspira tan bé com ell. A Maragall li mancaven dots de conspiració i per això, malgrat ser estimat pel poble, l’aparell del partit se’l va acabar cruspint sense pietat. Només cal pensar que l’home no només s’ha donat de baixa del partit sinó que diu que toca que el president sigui l’Artur Mas. D’això jo en dic estar ressentit.
Montilla com a president de la Generalitat ho ha tingut molt difícil. Jo diria que ho ha tingut tot en contra. Des de la situació econòmica mundial a la derrota de l’estatut passant pel desgovern crònic del tripartit i les males arts de Rodríguez Zapatero, que sempre ha preferit que CiU fos al govern de la Generalitat i, si podia ser, també al govern de Madrid ( amb CiU a l’oposició i emprenyada Zapatero pensa que ha perdut el seu millor aliat per culpa de les ambicions de José Montilla, que s’havia d’haver conformat fent de ministre o que mai no havia d’haver deixat de fer de batlle ).
A CiU hi ha una tendència a menystenir Montilla francament idiota. És l’arquitecte de que els socialistes, malgrat perdre les eleccions, hagin governat dues legislatures. Maragall anava bé per presidir, però no per conspirar. Qui va conspirar amb ERC va ser Montilla. I se’n va sortir cum laude. I el que hauria de fer la gent de CiU és tenir-li por perquè la seva capacitat de maniobra és sensacional. Qui maniobra millor que Montilla als passadissos? Jo una vegada vaig dir-li a un convergent: sort que diem que en Montilla és mediocre, perquè si no ho fos no tindríem ni grup parlamentari...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
vetera |
Coincidim
Monday, September 27th 2010, 12:46 PM
M'ha semblat ben raonat el teu article. En política, com en el futbol, tenim arguments per defensar una postura i també la contrària. En tot cas coincideixo amb la teva, expressada molt bé en aquest article.
En quan al Jan Laporta, jo li faig confiança, no em sembla que sigui d'aquests polítics força abundants, que fan discursos retòrics i previsibles, sempre es mulla, fins ara...
|
|
Joanllop |
Potser haurem d'esperar a les properes
Monday, September 27th 2010, 5:23 AM
¿Per a què, perquè es repeteixi el frau segons el qual votar ERC és votar Montilla? ¿Voleu una cosa més surrealista que aquesta: si votes el partit (suposadament) més independentista t'acaben encolomant un president espanyolista? És al·lucinant. Paciència, doncs, catalanets i catalanetes, que la lluita serà llarga... ¿He dit "lluita"? Perdó, els catalans no lluitem mai, som gent de pau, assenyats; més que lluitar ens agrada "negociar" i, de tant en tant, manifestar-nos. Els catalans som bona gent, un poco suyos (com diuen a Madrid), però bona gent, és a dir, inofensius; sobretot gràcies als que traeixen sistemàticament Catalunya predicant una cosa i després fent la contrària.
Sóm els indigenas que en el paper de “tonto útil” aplana el camí a l’acció de la potència colonial espanyola, que a Catalunya representa el PSOE-PSC, a canvi de quatre engrunes.
La sensació és que cada vegada som menys i cada vegada estem més dividits. Jo no m'abstindré ni votaré en blanc. Exerciré el meu deure com a ciutadà responsable malgrat que cada dia crec menys en aquest sistema partitocràtic, bipartidista, monàrquic, espanyolista... Veig un Futur Gris, amb Montilla, Mas o la mare que els va parir
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
