| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
SOBRE ELS SINDICATS
 dijous 23/setembre/2010 - 04:44  635  5
La veritat és que des d’adolescent que no sento gaire simpatia pels sindicats. Les meves vivències respecte a ells, en general, són desagradables. Quan jo era el president de la Joventut Gremial Flequera del Gremi de Flequers de Barcelona es manifestaven davant de la seu del Gremi i quan passaven pel davant ens tiraven pedres. Érem una colla de fills i filles de flequers que anavem allà a passar la tarda jugant a ping pong, ballant, etc...i, francament, allò que es va repetir và ries vegades fou molt, molt desagradable.
També recordo els piquets informatius venint a la fleca dels meus pares i obligant els treballadors a plegar. Era indiferent que si hi havia pa al forn que es cremés: s’havia dit de fer vaga i tothom havia de fer vaga. I que no se’ns acudÃs d’obrir les fleques l’endemà perquè algú prendria mal.
Tot allò lligava molt malament en un entorn socio-cultural que volia ser progressista. Franco havia mort i els que no érem comunistes érem social – demòcrates. No considerà vem enemics als treballadors, ans al contrari: considerà vem patriòtic lluitar a favor de la millora del seu nivell de vida. Però estava clar que ells no ho veien igual, que ells sà que ens consideraven els seus enemics i que ens ho deien a cops de pedra i amenaces. I llavors ma mare va començar a dir allò: jo no sóc franquista, però això amb Franco no passava... I no sabies que contestar.
Passen els anys i tinc la sensació que els sindicats no evolucionen. Jo defenso el seu dret a fer vaga – és clar que sà -, em sembla bo que les classes més humils s’uneixin per a reivindicar els drets que creuen que els hi pertoquen – és clar que sà – però em sembla absolutament injustificat que continuiin utilitzant la violència, les amenaces i la via de fet contra aquells treballadors que no estan d’acord amb ells. Això ho trobo una manca de respecte pels treballadors intolerable. Des d’un punt de vista legal i guvernatiu tant important hauria de ser garantir el dret a fer vaga com garantir el dret a no fer vaga. I tots sabem que no és aixÃ. El dret a no fer vaga no està garantit.
Un altre problema que tenen els sÃndicats – i en menor mesura els partits polÃtics- és el de la seva representativitat. Aixà com jo penso que la representació parlamentà ria hauria de ser proporcional als vots obtinguts – vull dir que si la participació és del 50% només s’haurien de cobrir el 50% dels escons i l’altre 50% hauria de quedar buit -, també penso que l’importà ncia social que se’ls hauria de donar als sindicats hauria de ser proporcional als afiliats que tenen. I el mateix per les organitzacions empresarials i per qualsevol altre de tipus de organitzacions. El que no potser és que només quatre gats estiguin afiliats a un sindicat – o a una organització empresarial – i surti un senyor que parli en nom dels treballadors o dels empresaris o de qui sigui.
Ara bé: el que no deixa de ser cert és que la culpa de tot plegat és d’aquells ciutadans que accepten pasivament representats per aquells que de debò no els representen. Però jo tinc la sensació que de ciutadans n’hi ha molt pocs. La majoria, quan les coses van bé, no es preocupa de res; i, quan van malament, ens posem a rondinar com si fossim criatures.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
ignatxo |
No s´arribarà a tan...
Thursday, September 23rd 2010, 5:53 AM
El dia de la vaga jo treballaré. Els vint-i-cinc quilòmetres de carretera que tinc fins a la feina passo per un parell de polÃgons Industrials. De fet, un dia vaig arribar tard perquè en una de les sortides de l´Eix Transversal fins a un d´aquestes à rees, una manifestació va bloquejar provocant cues de fins a dos quilòmetres. I tot perquè reduïen plantilla en una fà brica de subministraments elèctrics per a cotxes. No els negaré el dret a protestar però si volen fer-ho bé, "viu i deixa viure".
Una altra vaga, que vaig anar a treballar però encara no conduïa cotxe, va ser una de les provocades pel govern del PP, a la primavera del 2002. Jo havia de fer prà ctiques a l´autescola i el mestres es va negar a impartir classes per temor a piquets. Imagina´t fins a quin punt l´alarmisme d´una mobilització pot arribar a paralitzar a la gent treballadora que, com és lògic, es preocupa de guanyar-se el pa dia a dia.
Jo sóc d´esquerres. I em va més el roig el que verd, per dir-ho aixÃ. Però el sindicalisme a Espanya segueix uns interessos que està n molt lluny dels que es produeixen a altres països com Alemanya. No és que sà piga molt de com se les maneguen aquÃ, però si es produieix una Reforma Laboral, que a ningú agrada, hi ha altres maneres de mobilitzarse sense haver d´enviar patrulles de piquets. Les manifestacions són l´essència de la protesta i que trobo clarament legÃtimes, però caldejar l´ambient per culpa d´una colla de perdonavides que volen fer aturar el paÃs, no té perdó.
També dir-te que he treballat en una multinacional on els representants sindicals son els que "viuen més bé", entre una plantilla de 1500 treballadors. Això no és sindicalisme, això és tracte de favors. Quan guanya un alt cà rrec als sindicats? Està clar que el primer que té dret a protestar és el treballador, emparant-se asl seus drets, i no "qui el representa".
Salutacions,
Natxo
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
