| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
RACISME I PATRIOTISME O LA DISCRIMINACIÓ NACIONAL
 dilluns 20/setembre/2010 - 05:09  679  8
Fa dies vaig escriure un article defensant el patriotisme i una persona que aprecio molt em va dir que hi ha pensadors contemporanis com Gomberg que equiparen patriotisme i racisme. Busco l’article en qüestió, el llegeixo i intento reflexionar.
Entre el “Homo frater in patria” de Ciceró i “Patriotism is like racism” de Gomberg han passat més de 2.000 anys. Malgrat que el primer té un sentit positiu i el segon te un sentit negatiu, no és contradiuen: sembla ser que els dos diuen que el patriotisme és aquella actitud per la qual la fraternitat només s’ha d’utilitzar amb els compatriotes i, per tant, seria discriminatòria per a la resta de persones i per a la resta d’éssers vius.
Ara bé: si s’analitza la realitat més enllà d’aquestes frases rodones, comencen a sorgir les contradiccions: quina pàtria ha estat realment fraternal per tots els seus compatriotes? Ciceró va viure una guerra civil i les desigualdats i injustícies socials a qualsevol país del món ens faran veure que aquesta fraternitat brilla per la seva absència.
Però també és un prejudici dir que un patriota actua com un racista. Un racista és un individu que pensa que la seva raça és superior a les altres i que, per tant, mereix un tracte de privilegi. Un patriota, des del meu punt de vista, és aquella persona que s’esforça i es compromet per a que al seu país les coses vagin el millor possible. I això no és contradictori –ans tot el contrari- en que participi en moviments de caire internacional i encara menys vol dir que pensi que el seu país és millor que els altres. Simplement és el que té més a prop perquè hi viu. És el primer ecosistema que ha de cuidar ( cosa que no vol dir ni que menysprei els altres, ni encara menys que els ataqui ).
Gomberg al seu article planteja el problema de la discriminació. Ve a dir: si tu et preocupes dels problemes dels catalans no només discrimines els ciutadans de la resta del món, sinó la resta d’éssers vius. Hi estic d’acord.
El problema és com s’actua de forma pràctica sense discriminar ningú. Posem el cas de la meva amiga. Ella és animalista i, dins de l’animalisme, bàsicament treballa a favor dels gats desamparats. I, dintre dels gats desamparats, mira d’amparar els gats de la zona on viu. I dins dels gats de la zona on viu, només pot estar pels que pot estar.
La meva amiga, per tant, no només discrimina la resta de gats catalans, sinó que discrimina a tota la resta de gats del món. I no només discrimina a tota la resta de gats del món sinó que discrimina a la resta dels animals ( alguns en situació molt més precària que els gats ). I no només discrimina a la resta dels animals sinó que discrimina a la resta dels éssers vius, entre ells les persones.
Jo no li critico que ella trii els gats de la seva àrea a l’hora de fer voluntariat, ni que trii l’animalisme a l’hora de fer política: cadascú és lliure de decidir quines són les seves prioritats i a mi em consta que ella treballa de bona fe per un món millor. El que vull dir és una altra cosa. El que vull dir és que si tu vols actuar en la praxis, si vols incidir en la realitat de les coses, per força has de triar i, si tries, sempre discrimines perquè hi ha algú necessitat del teu ajut que es queda fora. I facis el que facis els discriminats seran la majoria.
El problema que planteja Gomberg en el fons ens du a no fer res. Imagineu que jo no només volés lluitar per la independència del meu país, pel benestar dels catalans, per l’unió dels europeus sinó que em plantegés dedicar la meva lluita per igual a favor de tots els éssers oprimits del planeta. I, és clar, els hauria d’ajudar a tots de cop perquè, sinó, mentre ajudo als rinocerons no ajudo als hipopotams, ni a la gent que viu miserablement al món, ni als malalts, etc... Llavors, per tal de no discriminar ningú, no faria res. I així no seria com un racista. Perquè si el patriotisme és com un racisme qualsevol altre discriminació també ho és. O no?
Crec que és important delimitar quin és el sentit que donem a les paraules perquè sinó és difícil que ens entenguem. Jo entenc per patriotisme la solidaritat amb aquella gent que tens més aprop – en aquest sentit la meva amiga fa patriotisme català amb els gats del país – i que, per tant, t’és més avinent dur-la a terme. Es evident que seria força més complicat que la meva amiga és preocupés pels gats de Mali o jo pels maliquenys, cosa que no vol dir que, si podem, ajudem a les persones i els gats d’aquell país.
Una altra cosa és el cretinisme nacionalista. L’imbecilitat de pensar que aquell país és el millor, com deia Manolo Escobar d’Espanya ( no és una crítica als espanyols: sé que el xovinisme és quelcom estès arreu del món i, no cal dir-ho, també a Catalunya. Els catalans solem tenir els mateixos defectes i virtuts que la resta dels mortals ). A mi aquest cretinisme patriòtic en els altres països em fa riure i en el meu em fa plorar. Creure’s superior a un altre pel simple fet de ser d’un país, d’una raça, d’una ciutat, d’una ideologia, d’una religió, d’un equip de futbol o d’un del que sigui és una manera com un altra de ser idiota. No s’és millor per ser català, ni blanc, ni barceloní, ni animalista, ni cristià, ni del Barça o del que sigui.
S’és millor per ser bona persona i prou. Estic convençut que l’única superioritat que és pot donar entre els homes és el seu nivell de bondat, que és el cim de l’ètica i la bellesa. La resta no és que no sigui important, però sempre és secundari. Crec.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
TomasM-Porta |
A veure Vegana
Tuesday, September 21st 2010, 7:20 AM
1. Jo vaig obrir un debat sobre el patriotisme i tu el vas contestar. La teva contestació em va semblar profunda i interessant i vaig anar a les teves fonts i les vaig llegir.
2. Vaig replicar els teus argument d'una manera purament dialèctica, sense personalitzar, ni encara menys criticar-te, en cap moment. No sé d'on tres que jo dic que et penges medalles, per exemple. I tu saps perfectament que no només no t'insultaria mai sinó que et tinc una profunda admiració.
3. T'admiro perquè fas pensar, però fer pensar vol dir que qui pensa no sempre estigui d'acord amb tu. Vol dir que a partir de les reflexions que has fet, intenta pensar per ell mateix, treure les seves conclussions.
4. El debat que m'interessa - el debat de fons - que jo proposava és si és pot dur a terme una activitat en benefici d'una col.lectivitat sense discriminar ningú. Jo crec que no i a això és al que voldria que em contestessis com jo contesto, més que a tu, a Gomberg-
5. Contràriament al que tu penses, jo crec que una vegada publiquen els nostres escrits, aquests els pot utilitzar tothom. Els hi donem aquest dret.
6. Per què dius que et tergiverso? Jo et presento com una persona compromesa amb els animals i presento això com quelcom possitiu i fins i tot patriòtic.
7. Veig que hi ha quelcom que t'ha tocat el voraviu però no endevino què pot ser. En tot cas, perdona.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
