| |
CINEMA: SUBMARÍ (Direcció: Thomas Vinterberg, Dinamarca/Suècia, 2009) Estrena: 05/09/2010
 diumenge 19/setembre/2010 - 08:42  592  1
Pel.lícula ambientada en els barris marginals d’una gran ciutat, suposadament Copenhague, que gira al voltant de dos germans i com una tragedia familiar, els acompaña anys després en el record, on la vida de cada un d’ells corre a la seva sort. El germà gran, Nick, es fustiga en la beguda pel sentiment de culpabilitat marcat desde la seva infància mentre viu d’ajudes socials en un grisós edifici d’apartaments. Durant la primera mitja hora de metratge som testimonis d’un home turmentat i sense un futur predefinit després d’haver tingut problemes amb la justicia; però no és res comparat amb la bona aparença amagada rera el seu germà, que intenta viure d’una manera que l’hi hauria agradat millor i que té un fill, Martin, a qui el va mantenint lluny de la crua realitat d’un paper de pare que s’acaba a les portes del bany, per recloure’s en les seves evasives i frequents dosis heroïna.
Després del funeral de la seva mare, víctima del alcoholisme i un dels principals elements en el trauma de la seva dura infantesa, els dos germans prendràn la decisió de posar fre a les seves miserables vides. Però no ho tenen fàcil. Nick es reclou en l’amistat que té amb l’ obsès i “border line” Ivan mentre a estones es tanca a l’apartament de la seva veina Sophie, una altra víctima de l’atzar, on el complau amb fel.lacions i comparteixen beguda.
Cruel i intens drama dirigit per un dels realitzadors danesos més rellevants dels últims temps. Thomas Vinterberg, nascut el 1969 i apadrinat per Lars Von Trier, va consignar amb el realitzador de “Ballar en la Foscor” (Dancer in the Dark, 2000) el DOGMA MANIFESTO l’any 1995; uns estaments tècnics encarats a una “nova mirada” a l’hora de realizar pel.lícules; tornar als principis bàsics o primitius en quan a escenificar i muntar una pel.lícula. Algunes de les normes incloïen l’ús exclusiu de llum natural, o la manipulació d’una sola càmara, mode subjectiu, oferint una òptica més realista dels plans. Una prova de foc als designis d’aquest manifest les va donar el mateix Vinterberg en el primer film condicionat per llurs estatuts ideats; el 1998 va estrenar “Celebració” (Festen) amb una gran acollida per part de crítica i públic i que uns anys més tard va ser duta als escenaris. Von Trier el secundaria amb “Els Idiotes” (Idioterne), realitzada el mateix any. Posteriorment vindrien “Mifune” (1999) de Soren Kragh-Jacobsen o “Italià per a Principiants” (Italiensk for begyndere, 2000) de Lone Scherfig.
Però “Submarí” queda lluny dels temps del DOGMA que altres realitzadors europeus com Alejandro Amenábar, van titllar al seu moment de “presa de pèl”. No obstant el darrer film de Vinterberg aposta encara per la intensa “tour de forcé” emprada pels seus actors protagonistes a l’hora de deixar-s’hi la pell en els seus papers; la fotografía, desgastada i que motiva ajuda encara més a exposa l’ambient de cruesa de la narració, guanya segons la intensitat dramática. Vinterberg, defuig de la broma dogmàtica que va idear Von Trier en el seu momento per aproximar-se més a l’univers de les pel.lícules dels mexicans Alejandro González Iñárritu (21 Grams, 2005) o Guillermo Arriaga Jordán (Lluny de la Terra Cremada, 2008). I se’n surt prou bé. Us la recomano.
|
Contactes
Registra´t
