| |
EL DISC: AN AMERICAN PRAYER (Una Pregària Americana) Música: The Doors (1978, Elektra Music)
 divendres 17/setembre/2010 - 06:37  589  1
La banda de rock psicodèlic The Doors, fundada l’any 1964 per Jim Morrison, veu, i el teclista Ray Manzarek, va assolir el puntal de l’èxit en la devastadora composició dels seus temes acompanyats d’unes lletres (la majoria obra i puny de’n Jim Morrison) que van quedar gravades en la consciència de milions de joves motivats pel “flower power”. Però The Doors es desmarcava de les enceses inquietuds del moviment hippie que ballava, fumat de cannabis, amb grups de moda com “The Mama’s & The Papa’s” o “Jefferson Airplane” mentre Vietnam carbonitzava.
El grup californià, també format pel guitarra Robby Krieger i el bateria John Densmore va apostar fort per la influència del seu líder i els sis albums que van gravar conjuntament entre els anys 1965 fins a principis de 1971 eren una bona prova de que el “Rei Llargandaix” insinuava i provocava, amb escàndol d’exhibicionisme pel mig que durien Jim a un sonat judici abans d’exiliarse a París el 1971. Però abans de fer maletes, el també ràpsoda i poeta havia enregistrat molts dels versos que havia escrit. Alguns s’han publicat; com en el cas de “Lords & New Creatures”, “ així com “American Prayer” que el cantant de Florida s’encarregaria de recitar abans de fer maletes cap a França. Uns mesos més tard Jim moriria, la matinada del 03 de juliol de 1971, a la banyera de l’apartament que tenia llogat a la Rue de Beautreillis, 17 de la capital francesa.
Set anys més tard, i després que els altres components veiéssin la mala acollida que havia tingut el directe “Absolutely Live” i un recopilatori, “Doors 13”; van posar música a les gravacions de Jim Morrison en un acte de desesperació mercantilista. I d’ací que sorgís el disc “An American Prayer”, titllat com un intent pretenciós de “fer-se veure de nou”. I no seria l’únic intent. A finals de la década dels noranta, Manzarek i Krieger (que están convencuts que en Morrison és viu, perdut en algún lloc d’Àfrica) van contactar amb l’exlider de The Cult, Ian Astbury (com també podien haver reclutat l’Enrique Bunbury d’Héroes del Silencio) perquè els fés de Jim Morrison. Evidentment la màgia ja no era la mateixa.
“An American Prayer” ha envellit bé en el temps. El què va començar com una reconstrucció inmadura d’un repàs dels Doors amb la veu del seu cantant (s’inclouen fragments de temes tan coneguts com “Unknown Soldier”, “Peace Frog”, “Roadhouse Blues” o “Blue Sunday”) i unes impòpies composicions musicals adients per amanir un bar de copes, ha acabat convertint-se en el llegat d’una època que ja no tornarà i d’una veu que malgrat no sobreviure més de vint-i-set anys, allà està penjada, recitant versicles, ja sigui invocant xamans o sentint llàstima pel seu membre viril… Sempre fora dels escenaris i del glamour. Amb l’excel.lent aportació del tema “The Ghost Song”, un dels pocs encerts del disc (que inclou els versos recitats) amb un Jim que no va poder gaudir de la composició orquestrada pels seus orfes col.legues.
4.bp.blogspot.com
digilander.libero.it
www.youtube.com
|
Contactes
Registra´t
