| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Vegana
|
|
| |
Tribus, religions, pàtries…
 dijous 16/setembre/2010 - 07:43  1059  17
Aquest vídeo explica de forma entenedora l’evolució històrica de les associacions humanes. (ADVERTÈNCIA: Ve amb dibuixets!!!! O sigui que si hi ha alguna persona intel·lectual que li faci por mirar dibuixos per si li rebaixa el prestigi adquirit o li treu alguna possibilitat de folleteo amb altres individus que bavegen davant la intel·lectualitat, encara que no l’entenguin, que no cliqui!!! I si ho fes, sobretot que s’abstingui de comentar, que llavors es notaria que s'ha mirat el vídeo o que parla sense il·lustrar-se abans mirant el vídeo. En fi: FI DE L’ADVERTÈNCIA)
També explica cap a on seria natural que tendís la nostra forma d’organització social seguint el que ens marquen els nostres inputs biològics (que contràriament al que ens han ensenyat en una societat basada en la competició i l’acumulació, són molt més col·laboratius del que sembla si no els castrem políticament i culturalment i educacionalment i familiarment i psicològicament, etc).
Es del Jeremy Rifkin i les seves investigacions en l’evolució de l’empatia.
Persi, espero que t’agradi tot i que no és gens patriòtic, o fa de l’empatia la pàtria ;)
(bé, a la resta també! Però recordeu, si creieu que us pot fer perdre prestigi o possibilitats de follar, sobretot no comenteu :)
www.youtube.com
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Vegana |
Clic :)
Thursday, September 30th 2010, 3:16 AM
i jo estic encantada amb les teves aportacions, donen per moltes converses inacabables, per assemblees divertidíssimes, per compartir al voltant del foc... i em dones moltes claus per a seguir buscant més portes que les obrin ;)
La “menys població” és per a mi un factor clau, però és una idea de les que més costa de compartir i ja no et dic de discutir, pq és molt anti-intuitiva i anti-biològica, va contra la “llibertat individual de jo faig les criatures que vull” (i que curiosament abans ens enviava déu també com i quan i quantes volia :S) i que fins i tot entre gent sense prejudicis de cap mena (o capaços de mirar-los de cara sense por) els fa yuyu pq sembla anti-humana, quan, finalment, és d’una humanitat que ratlla el teletubisme :P
Al seu servei sempre, senyoreta de Playland :)
|
|
clic |
Holaaa!
Wednesday, September 22nd 2010, 4:44 PM
He mirat una mica la teoria de quarto de bany i ostres! explica molt bé certes coses. Però si les espècies més eficients en la supervivència, més de cent milions d'anys, i en la relació amb el medi són bitxos gregaris i organitzats, les formigues i les abelles, em sembla a mi que no seriem competents ni per a fer un 4t Reich amb el Gran Germà. Semblen unes espècies molt poc respectuoses amb la llibertat individual o el dret d'anar al lavabo quan ens vingui de gust. Revisant aquesta teoria, l'opció de renunciar als beneficis en favor del grup ve una mica costa amunt. És cert.
La qüestió seria desprogramar-se com si es tractes d'anar a una platja en boles per sentir a flor de pell la natura i treure'ns totes les capes atàviques i fashions, diria que no, no és genètic encara que hi ha qui parla de memòria d'espècie o algu així. De totes maneres en general ens aterra no ser normals, com tothom, per por a ser rebutjats. Cal molta fermesa per replantejar-nos les coses i actuar en conseqüència. Entenc la part positiva i la part negativa de la competitivitat, per cert una actitud molt masculina i a vegades femenina però no tant.
I sí, les relacions entre les persones s'estableixen en un joc de poder, sí, fins i tot en el sexe o sobretot en el sexe, on la nostra part més autèntica=animal hauria d'alliberar-se d'aquest joc, en vas parlar una vegada. Ara bé, em pregunto que deu n'hi do com afecten les conductes adquirides en el cerimònies de “fer la cort sexual” de totes les espècies. Un embolic que m'he fet.
I flipo amb aquesta reflexió “l’ampliació de la nostra consciència moral” sense la informació a que tenim accés no patiríem empàticament pel que passa a l'altra banda del planeta. Saber i saber i tenir temps de saber ens fa més vulnerables perquè ens fem massa preguntes i busquem solucions, i a més amb la importància d'un mateix i la por per la incertesa pel mig. I diria que com l'empatia i l'eficàcia de les formigues o abelles no és la nostra el nostre futur té seriosos dubtes.
No sé, la neurosi humana sembla de difícil cura, potser el que caldria és investigar per colonitzar tres planetes més com La Terra per poder gaudir del nivell de vida a que ens hem acostumat. Això diu el meu amic Nico, i fins i tot, si volem el nivell de vida a l'americana, caldrien deu planetes més. El capitalisme i el gregarisme té aquestes coses, mor d'èxit perquè és tant agressiu i expansiu que devora fins al límit i busca reiniciar-se amb una crisi bèl·lica o econòmica o per què no, sanitària.
Si el repte és aconseguir la pau i la justícia, la protecció de la biosfera , la igualtat d’oportunitats socials revisant la nostra actitud en la teoria del bany, joooor se'm fa difícil imaginar com es modifica la manera d'anar al lavabo. Potser amb menys població seria més fàcil.
Ostres! estic encantada amb la teva resposta, clicreverència pel teu aprenentatge i com de bé el comparteixes. Clicgràcies de tot cor!
|
|
Vegana |
Hola Clic preguntona!
Saturday, September 18th 2010, 4:52 AM
A vore si aporto alguna cosa, que el vídeo és dens i les teves preguntes donen per a moltes densitats...
Ser competitiu tindria la vessant positiva de ser hàbil per interactuar de forma exitosa i aconseguir una satisfacció legítima de les necessitats vivint en societat. També es pot ser competitiva per fotre els altres, és clar, llavors la cosa està en definir que és una satisfacció legítima (i ja sé que aquí costa molt posar-se d’acord degut a les diferents creences de cada una i el que considerem legítim i necessari. Jo, tinc algunes idees sobre això referides a la teoria del cuarto de bany de l’Asimov, però som una minoria les que “vivenciem” aquesta teoria com a base de construccions ;)
Empatia ve de “en l'interior del que pateix” i seria la capacitat cognitiva que permet percebre el que un altre pot sentir en una mena de participació afectiva, avançant-se a les necessitats dels altres. El contrari es la psicopatía, que és la impossibilitat d’entendre les necessitats, sentiments i problemes dels altres. Pot ser un psicòpata empàtic? Segons les definicions, no. Pot usar una persona (o grup de persones) certes habilitats cognitives per treure benefici propi? Es evident que sí.
Pq ens socialitzem tant malament??? Jejejejee, aix, Clic… crec que la socialització familiar i escolar és generalment una merda. La cultura, l’educació, la religió, les creences, les ideologies, les pertinences… tot son capes sumades, com una mena de software que ens van col·locant poc a poc i que habitualment no ens qüestionem (t’has demanat pq neixen tants barcelonistes a Catalunya i tants madridistes a Madrid… O tants hinduistes a la India i catòlics a Itàlia? Igual és genètic? :P)
La cosa de la identitarietat em sembla una necessitat d’acceptació grupal derivada del gregarisme de l’entorn immediat i també hi deuen entrar factors psicològics diversos que es poden modificar, o no, al llarg dels anys depenent de molts factors.
El pensament (la creença, la ideologia, la identitat...) està en una mena de temple que només aspira a tenir fidels que el repeteixin. I en la nostra societat els homes aspiren a ser superiors, no a superar-se.
Desprès veig la teoria de “la importància pròpia” i de la “insubstitubilitat” (que s’apliquen a una mateixa però no a les altres, i que fa que tothom pateixi trastorns en la construcció pròpia en un moment o altre de la vida, però que costa molt de treballar i generalment es prefereix trobar una substitució de les necessitats en una altra per a evitar-les de cara) i que tu exemplifiques en els minuts de glòria, el poder i la necessitat d’estar per damunt dels altres (t’has fixat que fins i tot les relacions interpersonals es viuen així? O les de parella? O fins i tot el glorificar el poder d’estar per damunt de les altres evidenciant que has fotut un clau publicant-ho allà on es pugui??? ;)... Si a aquestes creences hi sumem la poca tolerància a la frustració (i al suposat descrèdit social que acompanya el no acompliment dels objectius)... fa que sumem més embolics a la socialització assertiva i a la individualitat sana.
De fet, l’ampliació de la nostra consciència moral (i la conseqüent profundització i canvi de valors) consisteix bàsicament en aconseguir que ens afectin circumstàncies que ens deixaven indiferents. O sigui: augmenta la nostra vulnerabilitat i, en un entorn basat i construït sota l’ego-egoïsme-por..., això és com a poc una lluita brutal contra una mateixa i contra la construcció social.
Crec que tenim el privilegi de viure una crisi de civilització (econòmica, política, social, moral, energètica, ecològica...) i que és el moment de revisar els pre-judicis que hem acceptat com a valors i que arrenquen de la piràmide que diferencia el dret i la cultura al damunt (amb un déu creador i un home blanc-fill a sota) i els recursos i la natura a la base (amb les dones, criatures, animals no humans, ecosistemes i resta de la població humana no blanca). Encara que sembli mentida, els nostres comportaments encara funcionen sota el prejudici d’aquesta construcció de l’època medieval i clàssica i que varia amb l’aportació d’altres items fruit de la cultura econòmica del capital (nacions, recursos energètics...)
El repte és aconseguir la pau i la justícia en una societat injusta i belicosa, la protecció de la biosfera en era de crisi ecològica, l’igualtat d’oportunitats socials en un món globalitzat. I si sumes les característiques de construcció individuals a les de la construcció social, la veritat és que tenim un bon pastís sobre la taula i que em sembla vivim sota una mena de condicionament operant d’Skinner (el de la caixa de ratolins que els feia tornar neuròtics) que és bàsicament la forma com ens ensinistren per estar al món. Per això crec que revisar la teoria del cuarto de bany és primordial per entendre que si seguim per aquí la mort d’èxit ja és palpable en tots els sentits (malalties mentals, exclusions socials, extermini del diferent, insània grupal...) Però està clar també que aquesta teoria no va contra els meus interessos i potser per això la puc entendre ;)
I m’agrada que preguntis, no tant respondre’t pq només puc aportar el que sé que no és gaire o el que sento, que es prou embolicat com per esdevenir un llarg discurs ple de llacunes, però em fas preguntar-me coses que m’interessa investigar ;)
I’m sorry per la parrafada!!!!
|
|
clic |
uff
Friday, September 17th 2010, 11:34 AM
Veagana he suat anant parant el vídeo per entendre-ho, si és que ho he clickentès tot... i jo pregunto per ser competitiu cal anticipar-se molt als pensaments dels altres, cal molta empatia per tenir prou malícia i aconseguir l'estatus desitjat trepitjant l'ull de poll del del costat, gaudir del poder que ens agrada i el quinze minuts de glòria. Si per naturalesa tendim a l'empatia i a la comprensió dels altres, perquè ens socialitzem tan malament, perquè ens diferenciem identitàriament amb tantes ganes? Si clar, potser la por que passàvem a les fosques en una cova ha deixat una empremta difícil de superar...
Ho sento, sempre acabo preguntant, i potser faig una pregunta fora de lloc i el Rifkin ja l'ha respost i surt als dibuixets, diria que me'ls he mirat tots.
|
|
Vegana |
...
Friday, September 17th 2010, 3:42 AM
Sí Cabrero, el Rifkin es un senyor que des de “dins” de les pròpies estructures diu coses que, quan diem gent etiquetada com a perroflauta (o gataflauta) no tenen la possibilitat d’arribar als mateixos públics. El Rifkin ens permet arribar a públics amb estudis i relacions socials diverses ;)
I aiiiiiii el Savater... jo l’havia llegit molt quan també llegia el Cioran. Però quan va començar a divagar erròniament sobre els conceptes de drets i deures, se’m va quedar la mateixa cara de fàstic que fan els seus llavis. Tot i que la cita m’ha fet somriure altre cop :)
Alfons, si és literatura s’accepta l’escriptura lliure ;)
I sobre el concepte d’empatitzar i el “ser una part del tot” jo crec que van lligats que el primer és emocional i el segon toca la part lògica, però t’asseguro que no li pots demanar a la gent que està comprant l’entrada a un circ amb animals que entengui que forma part de tot si abans no li ofereixes la possibilitat de pensar que podria haver nascut en un altre lloc, amb una altra forma, d’un altre color... i que els seus interessos per continuar vivint lliure i sense ser usat per a res i per a ningú serien els mateixos que els dels que es troben allà dins.
I si et surt el propietari del circ, ni tant sols li pots fer entendre que emprar contra tu la mateixa violència que usa contra els animals que ensinistren és delicte, ja que la primera manotada, com a mínim, ja l’has rebut.
M’alegro que les orenetes passin de les lleis humanes d’adquisició d’habitatges. Com ha de ser. I que l'any vinent tornin a anunciar la primavera sorollosament :)
|
|
_Alfons_ |
Veganaaaaa !!!
Thursday, September 16th 2010, 7:11 PM
Que t'estimoooooo !!!!! (que sí, que és mitja llicència literària, però que m'ho deixis dir-t'ho, va !)
M'agraden els dibuixos. Ben fets. Ben calculats. Ja veig que tenen pràctica aquests de RSA per fer dibuixos, però és increïble.
M'ha agradat el guió.
Ara, això d'empatitzar... no està una miqueta passat de moda, ja, el concepte ? De fet, el que ens pertoca no és adonar-nos que "som" una part del tot, en comptes de pensar que cadascú va per la seva banda ?
Ah, les "nostres" orenetes van fer-se "cases" noves i avui feien una festa de tornada als nius després de la jornada laboral. Volaven contentes, hauries d'haver-ho vist !
|
|
Cabrero |
El Rifkin
Thursday, September 16th 2010, 3:33 PM
és la pura inspiració d'ESADE. Modern, simpàtic i liberal. És la meva opinió, si puc no perdre cap ni una de les possibilitats apuntades al final del teu bloc. Una cita d'un paio que ara per ara és el martell dels nacionalistes, del Fernando Savater en la seva joventut, extret de "Para la anarquía y otros enfrentamientos" -qui ho havia de dir-: Si el domingo nació el estado, es un decir, el lunes a mediodía, a más tardar, ya tenía ambiciones imperiales.
|
|
Vegana |
Jajajajaja! Persi!!!
Thursday, September 16th 2010, 10:30 AM
Mai no els he demanat els papers per entrar a casa, de fet ara en tinc un de nou d’okupa (tigrat americà segons la descripció de les ratlles que dibuixa el seu pelatge ;) o sigui que ara no sé si he de saber el lloc d’on ve, el lloc on viu, el lloc on ha nascut o d’on provenen els seus gens per a etiquetar-lo com a català... la cosa és que els altres l’accepten i ell sembla prou bona gent com per a compartir l’espai i els recursos amb la resta que vivim per aquí i ronronejar de content ;)
I sobre el vídeo, doncs és una de les moltes maneres d’abordar la realitat i les relacions que hi establim. A mi m’agrada més aquest tipus de mirada pq em sembla més lògica i molt més beneficiosa pel manteniment de la vida i el benestar de les que ja hi som. Però trencar les creences no és cap broma, ja saps que la tradició és una cosa que, per bé que molts cops faci mal, és una idea molt preuada i a la que ens enganxem per tenir “bagatge” o per poder-nos referenciar davant de les altres ocupant un espai al món i donant-li i donant-nos un sentit que (potser) si ens miressim d'una altra forma, ni caldria :)
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
