| |
Sobre la vaga
 dijous 16/setembre/2010 - 07:14  2551  3
Doncs jo també diré què és el que em toca els collons.
Primer: des que era petit he sentit que els estudis asseguraven un lloc de feina. Jo com que sóc una persona obedient, he estudiat, m'he llicenciat i ara trobo que no hi ha una puta feina que jo pugui fer, mínimament relacionada amb el que he estudiat. La solució que em donen és que continuï estudiant. O sigui, més pèrdua de temps i de diners mirant uns llibres i anant a unes classes que no m'asseguren cap feina. Mentrestant, els de la classe que no sabien fer ni la O amb un canuto, ja porten anys cotitzant i tenint un salari, que potser és una merda, però és un salari. Estafat, em sento.
Segon: Els meus pares estan putejats a la feina però no poden fer vaga perquè els sindicats no els ajuden i, a sobre, van canviant els convenis juntament amb els empresaris per fotre el treballador. Ara, quan els senyors de RENFE, Ferrocates, TMB, SEAT, etc, etc, etc... decideixen fer vaga, hòstia, llavors sí que apareixen els sindicats, sí, perquè hi ha càmeres de televisió i els perjudicats són milers. Però si la vaga d'aquestes persones perjudica a molts altres treballadors, llavors demanen comprensió i solidaritat. Una puta merda per ells. Quan jo tinc problemes a la meva feina, puc comptar amb la teva solidaritat? No. En canvi, jo he de ser solidari per collons. I, ojo, no dic que no tinguin raons per queixar-se però si les tenen ells, també les tenen els altres. Si és que es volen queixar, clar, perquè hi haurà gent que entendrà que les mesures que s'apliquen des del govern són correctes i no volen o no poden fer vaga. Però clar, per solidaritat l'hauran de fer obligatòriament perquè els transports públics no funcionaran o perquè proveïdors, missatgers, transports de mercaderies, etc, no treballaran.
Tercer: tu pots donar el teu significat a la manifestació i el teu veí li pot donar un altre i el de més enllà tindrà unes altres raons. El problema és que sortiran els partits polítics, els sindicats, etc, i usaran tots els vaguistes i manifestants per als seus interessos. Per atacar al govern, per defensar-se de l'oposició, per fer veure una cosa que no és tan clara ni meridiana com te la volen fer veure. Sincerament, no tinc ganes que m'utilitzin.
Quart: Sí que es poden fer coses petites al teu voltant per canviar la realitat. Però penseu: si un està putejat, maltractat per la societat, a l'atur, el que voldrà és sortir de la seva merda primer i després mirar de millorar el seu voltant. Com que hi ha molt poques oportunitats de progrés personal i són molt difícils de tirar endavant, és normal que tot continuï igual perquè tothom mira per ell mateix i per als seus. Els altres ja es buscaran la vida. És una reacció ben natural. Qui ens aboca a aquest pensament? Evidentment, els que manen. Qui mana? Els governs? Òbviament, no. Les empreses controlen les nostres vides, fins i tot la d'aquells que diuen ser alternatius, anti-socials, rebels o qualsevol tonteria d'aquestes. Total per a que compris, gastis i et tanquis a casa teva per ser "feliç".
Cinquè: A veure quan us adonareu que no hi ha partits d'esquerres al món. Lo del centre polític ja sona a molta broma. Tots, tots, tots, els partits polítics són de dretes. Uns seran més progressistes que altres però tots el governs treballaran per a que les empreses amb poder prosperin i usin als ciutadans com a objectes als que usar en benefici propi. Però clar, el treballador ha d'estar en unes mínimes condicions per a poder rendir. Per això hi ha sanitat pública, educació pública, televisió pública, transport públic, etc. El tema de les pensions ja és bastant greu perquè crec que jo no en cobraré sigui perquè no hi haurà diners o perquè hauré de treballar fins al dia de la meva mort. Però, qui posa pals a les rodes i provoca aquesta situació? Les empreses privades. Cal privatitzar l'educació, la sanitat, els transports, la tele? Sabeu quants diners els donarà això? A quina entitat obriré el meu pla de pensions? Es molt de patrimoni!! Per tant, ens van putejant com volen i no crec que per sortir al carrer a queixar-nos, deixin de fer-ho perquè, en realitat, la vida de les persones no val res més enllà del suc que s'els pots treure per al benefici de l'empresari.
Bé, volia dir algunes coses més però m'han marxat del cap. Potser després em tornen. I potser, també, m'he liat una mica i no he dit el que volia dir tal i com ho volia dir.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
