| |
ets...
 dijous 16/setembre/2010 - 07:12  945  5
Quan crec que ja ho he perdut tot, que no hi ha res a fer,
quan crec que el sol ja no sortirà mai més, recorro a les teves paraules,
em venen a la ment en forma d’imatges.
Les teves paraules, dissipen la obscuritat,
treuen la llum a relluir, són màgiques.
Inexplicablement quan les escolto, em sento bé,
em fascinen. Quan crec que ho perdut tot,
surten les teves paraules a relluir, llavors,
sembla que m’hagi de menjar el món.
Perquè ets la llum d’un túnel gris,
el foc en la nit freda, l’alegria d’estar aquí
ets el somiar sense ser de nit.
No ets només una persona, sinó una raó per viure.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
