| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
PATRIOTISMES IN I PATRIOTISMES OFF
 dijous 16/setembre/2010 - 04:49  675  10
Darreramen he vist forces pel.lícules patriòtiques. Són, sobre tot, angleses i nord-americanes. Però també n’hi ha de franceses i suposo que si fos un entès en cinema en podria anomenar de diferentes nacionalitats occidentals. No poso els exemples ni de Rúsia, ni de la Xina, ni del Japó perquè no m’interessen com a model, però el exemple dels USA, que és la vanguardia d’Occident el trobo molt interessant. I també trobo molt interessant els exemples anglés i francés que contraduien que a Europa no està de moda ser patriota, com quelcom que ja no és porta, quelcom del segle XIX.
Aquí el que es veu és que la nostra esquerra intel.lectual, els progres que no saben ni escriure el castellà com Déu mana, consideren que el catalanisme, que el patriotisme català és quelcom tronat. I per defensar aquesta posició botiflera ens volen fer creure que opinen que tots els patriotismes són quelcom tronat, anacrònic, decadent. Però resulta que ells mateixos són patriotes, però patriotes espanyols, que és una cosa que si bé no és més moderna, ni més justa, sí que té més possibilitats econòmiques i socials.
Com més va més convençut estic que aquest és un país estrany i que aquesta raresa no sempre és quelcom bo. Per exemple, que existeixi una intel.lectualitat teòricament progresista que en comptes de ser crítica amb el poder sigui pilota amb el poder espanyol és difícil d’entendre. Són els que als catalanistes ens diuen que som provincials – i està clar que ho som, però no tant com ells – i en canvi defensen que a Madrid mai no es pon el sol. És clar que l’actitud dels conversos sempre ha estat la mateixa: ja se sap que els principals inquissidors i els principals místics catòlics eren descendents de judeoconversos. Als cristians vells senzillament no els hi calia demostrar res, no els hi calia sortir-se de rosca.
El patriotisme – quan no cau en el cretinisme – és un input social possitiu. Crea vincles, facilita la solidaritat, dóna seguretat. El patriotisme és esforçar-se perquè les coses col.lectivament rutllin, més enllà dels nostres interesos individuals. Es preocupar-se per la situació de les classes més desfavorides, per la degradació del Medi Ambient, per la qualitat de les escoles, per l’eficàcia dels serveis públics i privats. I tot això és bo. I tot això no te res a veure amb el xovinisme, que és el cretinisme patriòtic al que abans aludia, que considera que nosaltres som els millors perquè som nosaltres i que ningú no ens ha d’ensenyar res perquè no ens arriba a la sola de les sabates o, encara pitjor, quan considera – com en el cas dels nazis – que tenim el dret a dominar les altres nacions perquè nosaltres som molt millors i dominant-los encara els hi fem un favor.
No entenc perquè aquests individus que van per la vida d’àcrates i que en el fons l’únic que són és anticatalanistes, no és treuen la careta i ho diuen clarament. Mentre és respecti l’adversari no passa res. Ara bé: si és critica l’essència mateixa del patriotisme crec que alguna vegada hauria de sortir resquillat el patriotisme espanyol o el nord americà o el cubà – per posar només tres exempes – que són molt més intensos i contundents que el nostre. Quina mena de progressistes més estranya o hauríem de dir: quina barra!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
TomasM-Porta |
T'equivoques
Thursday, September 16th 2010, 10:07 AM
No m'he posat com una moto. I continuo pensant que ets pura antítesi, a vegades amb gràcia i a vegades no ( com tothom ).
Però quin és el teu discurs? Quina és la teva proposta social, nacional, ecològica, cultura, quina és ?
Tu dius que jo no faig res. Com ho saps? Què s'ha de fer per fer alguna cosa? Què fas tu?
Colta, que avui ja no me la puc cascar més: que ja porto quatre vegades i no estoy para esos trotes.
Per cert, jo no crec en la veritat. Ni en la teva, ni en la de ningú. Penso que només oferim opinions. O és que tu tens tracte directe amb Déu?
|
|
TomasM-Porta |
Mira, el cas
Thursday, September 16th 2010, 6:52 AM
el cas és que caure amb les teves provocacions ja no té gràcia. Una cosa és aplaudir-te quan l'endivines i una altra pensar que realment tens alguna força per tocar la moral. No la tens. Parles del que no coneixen i a qui no coneixes. Ets una pura antítesi, cosa que no està malament. Fixat que no em prenc la molèstia d'escriure una puta antítesi com faries tu, és que és massa fàcil.
Per cert, per tribal, indídena i trogolodita, tu, eh. No sembles una persona especialment complexa, ni especialment evolucionada. No proposes res. No tens discurs. I jo diria que la teva dèria - ànsia de tocar els collons és malaltissa.
Ja no ho aconsegueixes. Ets massa repetitiu.
|
|
TomasM-Porta |
M'agrada el teu discurs, que consti
Thursday, September 16th 2010, 6:38 AM
I, vaja, jo no em considero discriminador de ningú. Però veig difícil que si no ajudes a qui tens a prop, ajudis al que tens lluny. Crec que sovint la manca de patriotesme, l'internacionalisme, el que fa és precisament no ajudar ningú.
Jo estaria d'acord en una mena de patriotismes concéntrics que començarien per mi i acabarien en l'univers. Crec que tots som poc o molt egoïstes - fem egomarketing, que diu el Cetic- i per això hem de buscar fórmules solidàries.
No em val que hi hagi gent pija de Barcelona que se'n vagi enmig de l'Àfrica a fer caritat gastant-se una quantitat de pasta pornogràfica, quan a casa nostra existeix un quart món immens.
Patriotisme jo crec que vol dir que la solidaritat comença pels que tens més a prop, però no que exclous al que són més lluny.
Per cert, com et pots imaginar, jo no em veig ni agafant una metralladora, ni un pal, ni una pedra ni res i si fent una llarga tertúlia amb gent del PP -o de qui sigui- a Madrid - o a on sigui -.
Crec que he tingut massa sort a la vida per odiar ningú i no sóc prou idiota per a no veure que arreu hi ha coses interesants. Aquest estiu he caminat per Castella - de Burgos a León - i n'he quedat enamorat: em passa sempre que viatjo.
Es que no sóc massa nacionalista, jo...
És un comentari meravellós. Gràcies.
|
|
Vegana |
;) Persi
Thursday, September 16th 2010, 6:20 AM
tu expresses una ètica patriòtica que esdevé empatia, obviant que per a que l’empatia sigui patriòtica cal que tingui més deures morals cap als membres de la comunitat nacional que cap als no membres.
Obvies llavors que el patriotisme seria selectiu en el seu altruisme. I, per tant, discriminador i injust com qualsevol altre forma de discriminació.
Té més valor ajudar a un individu amb recursos X de la teva comunitat que ajudar a un individu amb recursos X-Y d’una altra comunitat nacional? Patriòticament sí. Empàticament no.
Llavors, arribem a la paradoxa que fa que si considerem el patriotisme com una virtut, i el del poble del costat és tant patriota com jo amb el meu poble, no pot existir la “desvirtut” del diferent. Llavors, pq no és possible col·laborar-hi??? Pel nacionalisme polític????
Qualsevol patriotisme esdevé políticament excloent. Per això el fomenten els que tenen interessos polítics. Clar que sempre està de moda, i està de moda el dels més grans pq els seus interessos són més grans també i impliquen molts moviments econòmics, com ara els de la "seguretat".
Llavors arribem al que a mi em fa potser més por i són els estudis que associen els graus més alts d’orgull de pertinença amb la facilitat d'acceptar d’entrar en conflicte (fins i tot armat). Armar les nacions i reforçar el sentiment de pertinença i de perill/seguretat a banda de ser un negoci és antihumanista.
Rebaixar l’orgull de pertinença sembla doncs un camí cap a la societat de l’educació en valors més que en la d’educació en conflictes en la que vivim.
Autors com Paul Gomberg comparen el patriotisme amb el racisme per aquesta preferència moral i per l’orgull de pertinença que genera i per l’exclusió del diferent.
I jo apunto: racisme, sexisme, patriotisme, especisme, culturalisme… només són diferents formes de discriminar al diferent, per interessos personals o col·lectius, aquests darrers fomentats per l'educació i la cultura, i els primers per la por a dissoldre el nostre "jo" identitari amb el qual ens creiem ser alguna cosa amb possibilitats d'establir relacions amb altres "jos" ;)
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
