| |
ANIVERSARI DELS ATEMPTATS DE L’ONZE DE SETEMBRE A NOVA YORK
 dimecres 15/setembre/2010 - 03:54  587  2
Reconec la meva fascinació, el meu astorament pels atemptats de l’onze de setembre a Nova York. Em continua passant com el dia en que va passar: em quedo parat davant la televisió i m’hi puc estar hores i hores – el dia que va passar crec que hi vaig estar set hores seguides o potser més – sense aixecar-me de la butaca.
Tant llavors com ara em sembla que allò sembla més ciència-ficció d’una gran pel.lÃcula, que no pas quelcom que realment pogués passar en la realitat dels fets. Una cosa és fer saltar pels aires el cotxe de l’almirall Carrero Blanco i una altra posar en escac el paÃs més poderós del món, enderrocar dos dels seus sÃmbols fent morir milers de persones, anant d’un tris que no desapareix el pentà gon i transformant el totpoderós president dels USA en un ratolà que s’ha d’amagar al Air Force One per tal de fugir i mirar de comandar la ressistència.
Naturalment de Barcelona estant – una provÃncia d’una provÃncia d’una provÃncia dels imperi dels USA – és impossible saber què és el que realment va passar. Però jo tinc la sensació – els advocats tenim una tendència adquirida a ser malpensats – que sense la colaboració interior aquella catà strofe artificial no s’hagués pogut produir. No en tinc cap prova, es clar. I, de fet, la teoria de la conspiració interior em sembla tant de ciència ficció com el propi atemptat, però...
L’altre dia feien un reportatge a TV3 en les que sortia un grup d’arquitectes i d’enginyers que, des d’un punt de vista purament tècnic, explicaven que les torres bessones només es podien ensorrar si es feien implosionar per dins. Però els que s’oposaven a aquesta tesi deien que era impossible que ningú no se n’adonés de la col.locació d’explosius. No sé. Jo penso que als edificis hi ha molts llocs secrets i, per una altra banda, que si algun lloc no estava poc vigilat era el Wordl Trade Center. En el fons, la teoria de la conspiració és una bogeria. Però...
Ara bé: fos com fos, aquell dia va cambiar la història contemporà nia per a pitjor. Aquell dia el govern Bush – que va quedar estomacat com mai ha estomacat cap govern dels USA – va creure que rebia un salvaconducte per recular en molts aspectes dels drets individuals en els que els USA eren capdevanters. Un immens error que esperem que Obama rectifiqui. Una cosa és enfortir les mesures de seguretat – que és del tot evident que van fallar aclaparadorament – i una altra cosa és negar els drets dels ciutadans, cosa que fa que l’inseguretat creixi.
No sé. Cada any es repeteixen a la tele aquelles imatges i cada any m’hi quedo bocaparat hores i crec que serà aixà fins al final de la meva vida. I fins el final de la meva vida el meu cervell no creurà el que veuen els meus ulls. I quan vagi a Nova York i no vegi les Torres Bessones al sky line, pensaré que ens van enganyar: que fet i fet no havien existit mai.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
