| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de erratica
|
|
| |
Fum o llum?
 dilluns 13/setembre/2010 - 08:02  1539  4
No soc fumadora, ho dic per evitar falsos prejudicis. Estic propera al mon sanitari, per tant conec perfectament els efectes nocius del tabaquisme, físics i mentals.
Penso que hi ha coses que s’han de regular, o fins i tot prohibir perquè els humans no som prou humans per poder viure en societat sense ser regulats per normes.
Ara si ens posem a regular segons què, les coses se’ns escapen de les mans
És pot regular el fet que un progenitor no fumi dins el seu cotxe si porta el fill/a dins?
Clar que el fum dins el cotxe fa mal al fill/a, però el de casa seva també… i llavors… quantes actituds dels pares o mares que fan mal al fills ja sigui física o psíquicament podríem regular?
I no parlo de maltractament ni de conductes que evidencien mancances que es veuen a escola o en els entorns de lleure dels infants i es poden denunciar.
Parlo de coses tant simples com donar pagues astronòmiques als joves que els fa disposar de diners que poden gastar sense massa criteri. Parlo de negar als infants i joves l’accés a la cultura i llençar-los als comandaments de qualsevol consola, que tot i que no es econòmica de compra, entreté als infants fins a l’alienació. Parlo de apuntar als infants a un munt d’extraescolars fins a l’esgotament, no amb una intenció de culturitzar o distreure, sinó de col•locar. Parlo de aquesta llibertat, mal entesa, que fan que nens i nenes surtin fins a la matinada apel•lant a la confiança. Parlo de tantes i tantes actituds que igual que la nicotina i el quitrà son altament nocives i impossibles de detectar fins al cap dels anys i impossibles de regular...
De vegades val mes una mica de fum i que la resta estigui tot a lloc, que apagar una cigarreta i encendre dia a dia el desgavell emocional d’un infant.
I tot i un munt de bones intencions hi ha actituds paterno-filials que acaben perjudicant als fills.
Als pares adoptius se’ls demana certificats d’idoneïtat, que tampoc demostren res, i als pares naturals???? Son idonis? Que els dona aquesta idoneïtat, la capacitat reproductiva....
Ser progenitor es complicat, però regular la funció del progenitor és impossible.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
TomasM-Porta |
De fet la paternitat està regulada.
Tuesday, September 14th 2010, 4:06 AM
El que no està és regulada en tots els seus detalls i matisos, igual que les relacions de parella. Pel que fa a l'ofici de pares, la veritat és que ara mateix el trobo molt agraït i instructiu. Crec que els nostres fills ens fan millors i que ens modernitzen. Als pares crec que se'ls hi ha de demanar que estimin i que facin el que puguin, que no és poc. Però que ho facin d'una manera liberal - liberal però no democràtica -, es a dir, escoltant i decidint què és el millor i què és el que s'ha de fer. En això consisteix la pàtria potestat, crec.
Després, les coses aniran com aniran. L'important és que no haguem fet coses diferents de les que pensavem que havíem de fer. I que els nostres errors no siguin fruit de la mandra o la desídia. I, sobre tot, jo crec que és molt important que els nostres fills sentin que són molt, molt estimats.
|
|
Ellesmera |
Impossible
Monday, September 13th 2010, 11:33 AM
ser progenitor és la tasca més difícil del món i, tot i dedicar-li més temps i esforç que a la resta de tasques, és en la que cometem més errors (bé, almenys jo).
Però, com tu dius, les actituds nocives que observo com a mestra em desconcerten.
El què passa és que el govern només regula allò que pot controlar i d'on pot treure beneficis.
Ei, no et desanimis, que només estem a la 2a setmana de curs. Els instis són selves i nosaltres una barreja de personatges: domadors, psicòlegs, pallassos, instructors, mares postisses, actors......
El
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
