Jugo en un equip de futbol format per amics i coneguts en una lliga interna, amb equips que s'han format igual que nosaltres. Jo no sóc cap meravella tocant la pilota però m'esforço per fer-ho el millor que puc i intentar ajudar els meus companys. L'altre dia em vaig adonar que quan jugo no tinc por de cagar-la. És a dir, la passo, xuto, centro, lluito sense por a fer-ho malament. Simplement ho faig. M'he fixat que la cago però la majoria de vegades surt tal i com vull que surti. Potser perquè he de decidir què fer en dècimes de segon.
A la meva vida no sóc així. Dubto, penso i acabo per no actuar. Vaig pensar que tan de bo pogués aplicar aquesta mentalitat en el meu dia a dia. Esforçar-me sense por a que no surtin bons resultats i, si tot va malament, pensar que en breu tindré una altra oportunitat. Crec que he de començar-ho a fer ja. El que passa que aquí no he de decidir en un segon; tinc molt més temps per començar i això pot ser bo però també dolent.
No sé benbé de que parles, jo normalment les decisions les prenc amb el cor, em podré equivocar, però diuen que el primer pensament és el correcte!!! No et desanimis tot té el seu temps!!!! Ànims!!!
Camino
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't