| |
CINEMA: ADÈLE I EL MISTERI DE LA MÒMIA (Les Aventures Extraordinaires d´Adèle Blanc-Sec, Director: Luc Besson, França, 2010) Estrena: 10-09-2010
 dissabte 11/setembre/2010 - 07:38  673  2
Paris. Una nit de tardor de 1911. Del Jardí Botànic, entre restes fòssils de dinosaures, un ou de pterodàctil s’esquerda i en surt una criatura voladora que provoca el pànic a la ciutat, malgrat la decisió de les forces de seguretat, representades pel golós inspector Caponi, en aturar-la. Mentrestant, a Egipte, la intrèpida periodista i aventurera Adèle Blanc-Sec es vol fer amb el sarcòfag que esguarda la mòmia Shelsoupt, metge personal del faraó Ramsès XII. Ella creu que fent-se servir dels poders d’un científic boig, el doctor Marie-Joseph Esperandiéu i que és capaç d’insuflar vida després de la mort, fet que ha provocat l’accidental resurrecció del pterodàctil, podrá transmetre els poders a la mòmia i reviure la seva germana Agathe, en coma després d’un absurd accident jugant a tenis.
El personatge d’Adèle Blanc-Sec no vé a ser més que l’antipàtica antitesi d’Amelié amb l’olfacte instintiu de l’hàbil Tintin d’Hergé més la valorositat impregnada d’anedralina de l’aventurer Indiana Jones. No obstant cal tenir en compte que aquesta heroína de ficció va ser creada de les mans del dibuixant Jacques Tardi i la seva primera aventura es va publicar a través de Casterman Editions l’any 1976, quan l’intrèpid aventurer que recercava arques i la cambrera més estimada del màgic barri de Montmatre havien de néixer.
Hi ha moments al film que són de còmic a base de salts sequencials com si es tractéssin de vinyetes com el divertit procediment protocolari que s’inicia desde les ordres directes de l’Eliseu fins arribar al sofert personatge de l’inspector on sempre l’atrapen fent un desitjat mos, perquè ratpi a la criatura pre-històrica. És un film volàtilment entretingut amb dosis de fantasia en excés, però amb un mesurat sentit de l’humor que no quedarà entre les millors pel.lícules de Besson tot i que será fácilment recordada per algunes sequències com la de les mòmies al Louvre i que no tenen res a envejar en aquell exagerat blockbuster nord-americà de “Nit al Museu” (Night at the Museum, 2006) i llur continuació.
Luc Besson és un polifacètic cineasta, conegut com l’Spielberg francès, que, al llarg dels èxits mantinguts en la seva carrera professional, ha acabat no només exercint de director sinó també de guionista i productor executiu. El seu primer film “Kamikaze 1999” (Le Dernier Combat, 1983) el va realizar amb només vint-i-tres anys i donava una pèssima visió de futur on la contaminació i les guerres nuclears han negat a la humanitat la capacitat de parlar. Dos anys més tard i amb més ambició va estrenar “Subway” (íd, 1985) trepidant cinta d’acció interpretada per Christophe Lambert i Isabelle Adjani, on part de la cinta es desenvolupava als interiors del metro de París. I el 1988 ens obsequià amb la preciosista faula marina “El Gran Blau” (Le Grand Bleu, 1988), potser un dels seus millors films junt amb “Leon, el Professional” (Léon, 1994).
Durant uns anys Besson va mantenir una relació amb l’actriu i model ucraniana Milla Jovovich després de treballarplegats en aquella fantasia futurista tan hortera com desbordant d’imaginació que representa “El Cinquè Element” (Le Cinquième Élément, 1997) i l`èpica co-producció “Joana d’Arc” (The Messenger; the Story of Joan of Arc, 1999). En vistes de que no podien ser per sempre la parella de l’any, els seus llaços fins i tot en la feina es van trencar i ja no han tornat a col.laborar junts com a director i estrella.
|
| |
starman |
Molt bona pinta
Sunday, September 12th 2010, 12:56 PM
A Tardi i a la Blanc-Sec els seguia a la revista Cimoc, a primers dels vuitanta, l'època del boom del còmic, amb un munt de publicacions al mercat (1984, Creepy, El Víbora, Cimoc...).
I el Besson és un director interessant (i no ho dic perquè es "beneficiés" a la la Jovovich, hehe). Si respecta el sentit de l'aventura un pèl naïf del còmic original, lluny de les americanades comercials...
|
 |
|
Contactes
Registra´t
