| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de ignatxo
|
|
| |
FIGUERES: DANSA DE LES MULTITUDS (Volum # 5)
 dijous 9/setembre/2010 - 07:01  600  2
Cervesa al capvespre. Han arribat les trucades. Des d’amunt la Rambla, vigilada per dos edificis d’estil modernista i neoclàssic, davant la parada de taxis, sembla dominar-ho tot. Travessen cotxes, passen vianants. El cel adquireix un blau que va començant a adquirir tonalitats més fosques a mesura que comencen a aparèixer les primeres estrelles. El son de la tarda s’ha esborronat completament dels meus ulls i torno al dia, al centre del poble…
Guiats per la trobada / davant les taules del banquet de noces passatgeres / parades alimentades de cues contínues prèvies al menjador públic / Intercanviem els bitllets que serán el passaport d’aquesta Nova Terra / Escollim el menú entre rialles medievals i sobtats encontres inesperats que duràn a la meva pèrdua identitària al paper / la petita llibreta secreta és duta instantània i automàticament als agents de l’autoritat/ el café etern es refreda per la sorpresa engolida dels llavis secs / dos àngels indiferents van al meu encontre i l’ànima en bossa és recuperada després de girar la cantonada / assistim aleshores a la festa / dels carrers supuren de la pedra regalimades gotes de suor i fum…
(Ens convoquem sota l’escenari dels quatre músics i la banda de suport…)
En tots aquells temps cada element no podia estar al seu lloc / aquí es congrega en un desordre concebut / ningú s’escapa de l’agradable follia del Circ / No li pregunto a la Nit com està / ella em respon que segueix portant l’engranatge de la seva Empresa / li torno a explicar que desde una emisora es pot percebre la veu del seu esperit / El indis demanen pel meu nom...
Teló transparent d’emoció i ganes / del desglossament de la inconnexió a l’espera del repertori / arriben els clams mentre s’alcen els crits, les rialles i els honors / el brindis al celobert de la Plaça brama en milers de campanes humanes / m’oriento a les explicacions de la teva càl.lida veu i m’enlairo en els salts embogits de vida que provoca la roda concentrada
La banda no atura els seus apunts transferits al càntic de la rialla / tots sóm partíceps de la massa que els dona corda eléctrica sota el llum dels focus / jubileu intermitent sense interrupcions de treva / el quadre nul del firmament entela el sostre damunt els nostres caps, els nostres crits i les possesions de diversió bondadosa que vetllaràn la fi del ritual episòdic
La glòria en flames / nadem pels carrers / ens submergin amb magnífica foscor de la fluorescència de l’eufòria / dels ulls que guien les comprensions indiscutibles / Somriem l’ordre establert en l’anarquia d’aprofitar el moment / asseguts als aparadors i bancs de pedra respirem l’ absoluta embriaguesa de les hores accelerades / arraconats a la Plaça fosca escoltem d’esquena a l’ídol de dona amb cos d’home de camisa de ratlles / la clara foscor de les pampallugues de l’escenari fred dona lloc a un aplaudit final enlluernador / agónica espurna de ciri que s’apaga amb els rumors dels assistents caminants
Els carrers es comprimeixen per l’acordió col.lectiu de les disbauxes / la disgregació no subverteix els esquemes / ens coneixem més rajola a rajola fins al centre de l’avinguda / tornem en un carrer de pujada, esbufegats / aliens vers la parada dels adéus dins les altes hores / em sorprèn que dels teus rossos cabells coincideixis amb mi en orígens urbans / peregrinem al punt de disgregació en comitiva india / el matí de la nit és en caiguda lliure, salvatge, presa d’un silenci inesperat fora del radi musical / nadem pel dissolt estany de quitrà rústic / buides son les estrelles i calorosa és la propera vegada que ens tornem a veure
L’espontani retorn a la solitud es veu fuetejat pel bàlsam dels moments retrocedits / el somni és a la vora / l’eclipse dels ulls esdevé com la primavera amb els brots nounats o la tardor amb el llençol de les fulles afilades / hivern de son / estiu etern / lànguides estacions de trens sense càrrega que no reconeixerem per l’abandó simplificat del pas dels anys / els dies es faràn més llargs després de la matinada cohibida de silenci una vegada cessat l’amplificador/ allà abaix,… A la Vall.
Escolto el mal miracle a la porta del carrer / Al girar la clau de la Cova / a l’escoltar l’arribada dels veins hostatgats en el tèrbol passadís d’acollida / l’habitació es reclou a l’espera d’un esmorzar buit
(Continuarà…)
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
