| |
FIGUERES: INTERLUDI DE LA TARDA (Volum # 4)
 dimecres 8/setembre/2010 - 06:55  640  3
Les dues passades. Baixo pel Carrer Sant Pere no absent de visitants que passejen atrets pel moviment festiu que comença a donar senyals de vida. L’eufòria que s’escup des de l’edifici serà patent fins a l’hora del tancament i probablement continuarà persistint fins a l’obertura de l’endemà. Espectres a la llum del migdia que esdevindrà en un proper crepuscle i que semblen volar com anunciadors àngels invisibles.
El dia encara no ha caigut i la gana comença a fer acte de presència. Em desvio guiat per l’estomac pel carrer Besalú, entre cerveseries i botigues de roba i souvenirs, però també amb la curiositat d’alimentar-me també a través de les noticies de la premsa del dia. M’aturo en una botiga que dona a l’altra extrem de la Plaça de l’Ajuntament que accedeixo entre tumults de visitants encuriosits en un escenari on fan proves de so. M’arribo a l’estanc de l’altre extrem, Carrer Girona, on venen la premsa i tabac que no falti tampoc.
Novament a la Plaça de l’Ajuntament m’assec en una de les terrasses encarat a l’escenari del so maquillant-se elèctricament per la seguent nit. M’arriben veïns a banda i banda, jo al mig. Darrere meu una dona gran fulleja un llibre. Al meu davant una asserenada parella amb nadó semblen absorts a l’esdevenidor perquè els sons a l’escenari no paren d’emetre proves amb ganes de fer-se una vegada més amos de la Nit. A la meva esquerra una dona de quaranta anys que porta ulleres fosques va llençant mirades al primer que trova, seguida de la complicitat de la seva companya, una noia més jove que la seva pell ressalta matisos del tròpic. A l’esquerra dues noies més, am bulleres de sol sota l’ombra, s’animen a demanar quelcom més que dos refrescos i demanen la carta que, probablement, será a base d’amanides. Una taula més enrera, on la dona acaba de marxar, una parella conversa amb una solitària amiga que els parla de les seves experiències d’actriu de televisió.
Demano un plat combinat d’ou ferrat, patates fregides, llom i amanida acompanyats d’una mitjana de cervesa per ajudar a païr el menjar que, complementaré amb unes postres basades en una porció petita de pastís de whisky, aplicat damunt de la per si sola dolça coca elaborada amb pa de pessic, pisos de nata, crema i gelatina de gerds perquè tot el que sigui elaborat amb llimona gelada de mil i una maneres, industrials o artesanes, sel’s ha acabat. I d’aquí al café amb una mica de llet per donar-li el color, com m’agraden a mi els tallats.
Mentre fullejo desinteressadament la premsa em truquen. Hola com anem? Tot bé? Com va i què fas? Estic aquí. Ah, jo estic allà. Fa temps que ho esperava. El meu amic espera impacient l’ endemà per posar-se els auriculars i presentar lnovetats eidtorials i músiques del món desde l’encarxofat estudi de l’emisora. Li desitjo sort mentre li recomano un parell de pel.lícules que fan al cinema mentre ell fa el mateix un parell més que emeten a la televisió. Cinema i política. Xocs culturals si es topéssin i tot perquè un exprimer ministre ha estat escridassat a la grisa i viva ciutat de Dublin.
Sí, hi haurà televisió les pròximes tres o quatre hores. A la pausa de la tarda, després d’una bona dutxa que pausarà dues breus migdiades. L’aparell catòdic estarà engegat però només servirá com a lámpara somnífera. Un migjorn del descans abans de pernoctar a la dansa del foc musical al carrer quan la nit hagui fet acte de presència, custodiada per enfervorits visitants, habitants i les autoritats policials. Pago el compte i torno a la pensió no sense abans passar pel Supermercat on compro urgentment un parell d’articles de primera necessitat urgent, tot i que els productes d’higiene gentilesa de la casa, m’han salvat de la situación. Tot això per les presses de la marxa. La inevitable evasió encarada als tres últims dies de la setmana. L’absorció cap a l’oblit total que no és aventura, sinó experiencia, estudi, o, en aquest cas, difamació d’una realitat convertint-la en mágica, dissenyar un somni positivat a través dels seus moments articulats en gesticulacions, respirs, passeres i reposos de respirar el comportament de l’éter que viu a més de cent quilòmetres de l’irrespirable però tolerant punt de sortida.
Entrar i sortir. Però tornaré perquè em deixaré unes piles. Al segon viatge han obert una altra caixa. Amb cinc minuts de diferencia després de pensar que m’he descuidat les dues polaritzades ànimes de la cámara fotográfica. Un allau espontani de tres o quatre families carregant la compra. Una dona jove acompanyada d’un home gran i una nena d’uns set o vuit anys que están davant meu, m’ofereixen amablement que passi. Però els deixo fer perquè estic absort contmeplant dissimuladament com a l’altra cua, una noia que vesteix un conjunct lila llueix un esplenderós tipus que concorda amb la seva mirada atraient. Marxa amb dues bosses segurament pensant en arribar-se al seu monovolum i anar a la zona cara del poble que probablement viu. Desapareix de la meva vista mentre em preocupo jo de les piles i com acabaré de veure la pel.lícula “Suddenly” amb Frank Sinatra de dolent i Sterling Hayden de bo com a protagonistes, si adormit o despert en les meves preocupacions davant l’esdevenidor. El ventilador de l’habitació escamparà els nervis per difuminar-los en les restes de el calor soportable i arraconada.
Dormo.
(Continuarà…)
|
| |
|
Contactes
Registra´t
