| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
Apologia dels fems II
 dimarts 7/setembre/2010 - 02:24  802  5
No cal dir que l’utilització d’aquests compostatges naturals tenen mil i una avantatges davant els compostatges artificials que cal anar a comprar. Ara bé: darrerament fins i tot el compostatge natural s’ha sofisticat i les defecacions dels rats penats van buscadÃssimes perquè es veu que foten els camps a mil.
Com passa sovint en aquest à mbit l’esquerra és reaccionà ria, només que en aquest cas amb raó. Vol que es deixin de banda els abonaments sintètics i que es torni a la femta, cosa que és absolutament raonable, com veiem. No sempre la vanguardia ni l’esnobisme ens aporten avantatges. Malgrat que, en general, el progrès de la humanitat és indiscutible, hi ha alguns aspectes en els que les coses no estan tan clares i aquesta n’és una: la terra i l’excrement estan fets l’un per l’altre. Per molt que sigui poc poètic, no hi ha cap planta que no estigui profundament enamorada dels excrements. I pel que fa als sòls, el mateix: l’excrement solidifica la terra arenosa, alleugereix el terrenys durs i refresca els terres morts de calor.
No cal dir que com més grasses i més ben alimentades estan les bèsties, millors són els fems; les bèsties magres o aquelles que només s’alimenten de palla produeixen uns fems Ãnfims que els sòls es prenen prà cticament com un insult.
El millors fems que hi ha és veu que són els dels marrans, que diuen que són superiors als de les ovelles. La seva elevada temperatura fa que equilibri els terres freds i massa compactes i els ajuda a dessecar-los. No cal dir que si el marrà ha estat castrat els seus fems empitjoren molt. Perquè una vida sense sexe no té sentit i molt menys pels marrans que no poden seguir la carrera eclesià stica.
De pitjor qualitat que els fems dels marrans i dels ovins en general són els fems dels cavalls, els rucs i les mules. Aquest fem, excesivament pallós, funciona més rà pid que el dels ovins però dura poc. I molt sovint en el marc de la biologia el mèrit està en fer durar les coses. Per això sovint es fa una mena de coktail a base de fems de cavall, de marrà i de porc que aconsegueix sintetitzar les qualitats dels tres. Llegeixo que els fems de cavall van bé pels terrenys freds i engaxosos i que no li costa gens de fermentar; que és ardent com ell sol i que cal regar-lo per tal que no s’abrassi ell mateix.
El principal problema dels fems de porc és que n’hi ha masses – de porcs i, per tant, de fems -. Com que els aliments amb que es nodreix els porcs són aquosos, l’output és si fa no fa. Total, massa merda per a poder utilitzar-la treient-li un rendiment. Esperem que tard o d’hora algú inventi algun sistema per a transformar aquesta caca en quelcom semblant a la caca dels rats penats, que va perseguida apassionadament pels inversors.
El fet que les gallines tinguin una dieta equilibrada, entre vegetariana – grans – i carnÃvora – insectes -, fa que els seus fems siguin formidables tant en el sentit d’actuar de manera rà pida com de poder ser utilitzats en gairebé qualsevol tipus de conreus. Aquests fems primer es deixa que s’assequin, després es pulveritzen i després s’utilitzen. Les terres fredes i humides els reben amb els braços – per no dir una altra cosa – ben oberts. Els fems dels coloms són gairebé tan bons com els de les gallines; en canvi els dels à necs i les oques no val ni mitja merda.
Apa.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
