| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de erratica
|
|
| |
Quatre homes menys ( segona part ;)
 divendres 3/setembre/2010 - 02:42  1855  13
ELS DOS AMICS:
Mentre anava conduint per aquell camí de retorn, a la radio retransmetien el partir de tornada de la supercopa d’Espanya, sentir aquell partit la va transportar a uns dies enrere, poc després d’aquell trencament amb en Marc i en David.
Feia uns dies, a la platja havia rebut una trucada d’en Joan, i no va ser capaç de ser sincera, sabia que allò era el principi d’un final, però en el seu jo albirava una petita esperança, per això només d’arribar a casa va trucar en Quim.
Els triangles eren complicats, però el que hi havia entra l’Àngela, en Joan i en Quim no era un triangle, no li sabria associar una figura geomètrica, però eren amistats creuades dos a dos, hi havia una altre persona, també amiga dels dos però no de l’Àngela, que confirmava allò de que el mon és un mocador, les circumstàncies no buscades eren així.
Amistats amb confidències de vegades volgudes de vegades obligades en nom d'una amistat que ara sabia que era una farsa i que moment a moment li feien pensar que no podrien acabar bé, tot i que si aquella situació s’havia sostingut en el temps, perquè ara s’havia de trencar?
Davant la trucada de l’Àngela en Quim no va dubtar, va acceptar amb certa tranquil•litat que sí, que havia revelat el que l’Àngela li havia confiat temps enrere en un moment realment dur. I que havia explicat amb més o menys fidelitat opinions i pensaments que l’Àngela entenia confinats en un espai d’amistat i confiança. Allò afectava directament en Joan, i ell ja se n’havia assabentat.
En aquell moment va saber que aquella amistat, la del Joan, de fet la única que tenia un valor especial, s’estava difuminant, i tot i els trencaments de feia pocs dies, aquell era el final que li feia el mal més profund.
La desconfiança i el dubte sempre havia planat sobre en Joan, no era una desconfiança sense fonament, dins els encants d’en Joan estava el ser un peça, un equilibrista de la vida i ella sempre li retreia la seva falta de sinceritat. Ara, justament ara, quan per altres motius, ja feia temps que res era el mateix, i que aquelles converses plenes d’intensitat i intimitat s’havien esvaït per passar a ser converses superficials correctes i cordials, punt que l’Àngela veia sense retorn, ara a sobre ella l’havia enganyat.
I ella que sempre havia admirat en Quim per la seva transparència i honestedat, que potser no entenia en altres aspectes de la seva vida, però que sempre el posava d’exemple com algú que va amb la veritat per davant, aquest aspecte just l’havia perjudicada enormement.
I com sempre solia fer l’Àngela es va culpar dels fets, ella li havia fet confiança a en Quim i tot i que era ell que se n’havia anat de la llengua, no el podia culpar, l’Àngela no s’hauria d’haver permès cap moment de debilitat. El que si tenia clar era que ja la relació amb en Quim estava tocada de mort i també la seva amistat amb en Joan.
I així en encara no dotze dies quatre homes havien abandonat la seva vida, i curiosament es sentia més trista i tocada per la pèrdua dels amics, que la dels amants i es que sempre havia estat convençuda que l’amistat era molt més important que moltes de les altres coses de la vida.
Va enfilar cap a Besalú, aquells últims kilòmetres li havien semblat segons, mentre el seu cap s’abstreia en aquell estrany balanç. La seva ànima s’havia trencat en petits trossets que es perdien en mig dels pensaments. Ara només esperava trobar el camí més planer i començar a caminar de nou.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
_Alfons_ |
Tercera ! tercera !!
Friday, September 3rd 2010, 7:56 AM
En Quim i el Joan van decidir visitar per sorpresa (o no) l'Àngela. Van xerrar de moltes coses, menys d'aquella figura geomètrica estranya. Passada una estona, aquella figura geomètrica prenia una nova forma. Feta amb arcs i corbes, era una figura flexible, sense cantells ni vèrtexs ni arestes. Semblava que complís alguna norma europea sobre protecció contra ferides i talls i punyalades.
Això va ser abans, o després, no ho sabré ben bé, que el Quim i el Joan, segons uns, i l'Àngela i altra gent, segons altres, dinessin en privat i sense l'admissió de gent del sexe contrari.
:-*
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
